(Dedicat a Y)
“La mida dels monstres dependrà de la por que els tinguis.” Aquesta
frase, que vaig llegir en algun lloc, em sembla una manera molt gràfica
d'explicar què ens passa quan ens deixem dominar per les pors.
L'ésser humà es mou entre 4
sentiments bàsics: tristesa, ràbia, por i alegria, i una infinitat de
sentiments més, que es consideren més complexes per tenir components o ser
variacions d'aquests quatre bàsics: vergonya, culpa, compassió, amor,
desesperació, plenitud... i moltes més emocions.
Quan tenim a la nostra
disposició els 4 sentiments d'una manera equitativa i equilibrada, aquests es
manifestaran d'acord amb les circumstàncies de la nostra vida, d'una manera
proporcionada. Per exemple, quan algú em falta el respecte d'alguna manera,
sentiré ràbia. Si em comuniquen la defunció d’un ésser estimat, sentiré
tristesa. La por s'hauria de limitar a les situacions reals de perill. La major
part del temps hauríem de sentir-nos alegres o feliços.
Per a què serveix la por? La
por és un sentiment que serveix per advertir-nos del perill. Una persona que no
sent mai por, podrà posar-se en situacions de perill, d'alt risc, que atempten
contra la seva pròpia vida. La por, en la seva justa mesura, compleix una
funció protectora. Però, si bé la persona que no sent por pot posar la seva
vida en perill, la persona que sent por davant de qualsevol situació es veurà
frenada i limitada.
Quan predomina qualsevol
sentiment per sobre dels altres, es pot estar fent un mecanisme per anul·lar
els altres sentiments. Un excés de por ens està limitant, fins i tot anul·lant
la ràbia, la tristesa i, per suposat, l'alegria.
A què tenim por? Quan les
pors són cap a alguna cosa externa, per exemple a la foscor, a estar sol, als
llocs tancats, a les alçades, als animals... des de la nostra part més
conscient haurem de valorar fins a quin punt hi ha un perill real i quina ha de
ser la manera més adequada de protegir-nos d'aquest potencial perill. Les pors
viuen en l'inconscient, d'una manera irracional. Intentem raonar-les i
donar-los la seva justa mesura.
Quan les pors viuen a dins
nostre: Un excés d'atenció a qualsevol sensació del cos (que ràpidament la
nostra ment transforma en malaltia o perill) és una distorsió de la realitat.
El cos humà està en constant moviment intern, fa la digestió, segrega tota mena
d'hormones, envia informació a les diferents parts del cos... i tot això són
processos naturals. Una interpretació d'aquests processos en forma de malaltia,
estarà allunyant la nostra atenció de l'exterior, centrant tota la nostra
atenció i energia en l'interior. Què hi ha a la nostra vida “externa” que volem
evitar? Quines situacions de la nostra vida real estem deixant d'escoltar?
Per descomptat, cada persona
és un món, i és qüestió de veure quina és la causa d’aquesta distorsió en cada
cas.
Com a recomanació general,
quan les pors paralitzen la nostra vida, ens impedeixen avançar, ens limiten la
felicitat i el gaudir de la vida, hauríem buscar ajuda terapèutica. Tots
mereixem ser feliços i viure relaxats.
