En aquest tipus de
personalitat l’individu es caracteritza per ser solitari, fins i tot aïllat, i
a més busca aquest aïllament de manera activa, intencionada. La seva conducta
aparent és d’alerta, són persones tímides, amb aspecte preocupat, tenen una
inquietud interior constant i es perceben a si mateixos com solitaris.
Quan els seus trets
personals s'aguditzen, pot aparèixer el trastorn de personalitat per evitació:
a diferència d'altres tipus de persones que estan a gust estant soles, els
evitatius, en el fons desitjarien tenir amics i una vida social més “normal”,
però tenen enormes dificultats per relacionar-se amb els altres. Pateixen a
causa del seu aïllament però no saben com solventar-lo.
Són persones extremadament
sensibles, que tenen una enorme por al rebuig i a sentir-se humiliades. La
vergonya és el seu principal sentiment. Malgrat el seu desig de relacionar-se
amb els altres, la seva pobre autoestima i la por a la humiliació i el rebuig
els fa defugir i evitar el contacte amb els altres.
El seu aspecte extern és
tímid i cautelós. Poden semblar freds i llunyans als estranys, però qui els
coneixen millor, saben que són sensibles, desconfiats i evasius.
Tenen un discurs lent i parc
en paraules. Quan es senten amenaçats per la seva por al rebuig es tornen
ansiosos i semblen dubitatius, confosos i insegurs.
Solen ser poc actius, encara
que en situacions estressants els seus moviments poden tornar-se bruscos i
nerviosos.
Estan en constant alerta, i
examinen cautelosament l'ambient, anticipant-se a qualsevol senyal que els pugui
indicar rebuig o ridícul. Són extremadament sensibles a qualsevol senyal, que
amb freqüència interpreten de manera errònia: qualsevol mala cara o resposta
lleugerament seca per part d'algú, serà mal interpretada com un rebuig, i
conseqüentment s'allunyaran.
No acostumen a confiar en
els altres, no tenen amics i no solen tenir relacions d'intimitat amb ningú. A
conseqüència d'això, pateixen i es senten sols i rebutjats. Poden compensar el
seu buit creant-se fantasies, escrivint, creant música, pintant, etc.
Quan es veuen obligats a
interactuar amb els altres, per exemple degut a la seva feina, tenen poca
confiança en si mateixos i podem cometre errors degut al seu nerviosisme,
ansietat i inseguretat.
Molts cops aquest estat
crònic de tensió i angoixa “atrau” als individus perseguidors, que es riuran
d'ells, agreujant així els seus sentiments de rebuig i humiliació.
Generalment, en la seva
infantesa, han patit el rebuig dels seus propis pares, degut a problemes greus
d'aquests (alcoholisme, marginació social) o a estils de personalitat similars.
Aquest rebuig per part de les figures que han d'acceptar i donar l'amor de
manera incondicional, provoca una inseguretat i auto-rebuig crònics.
Telf.: 605 52 52 81
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada