La personalitat humana (3): El patró de personalitat enèrgic


Aquest tipus de personalitat busca el reforç i la gratificació en ell mateix. Busca la seva pròpia seguretat. La feblesa, inferioritat i la dependència són amenaçadores per a ells. Acostumen a estar interessats en el poder i el prestigi i pensen que aquests han d’estar sempre a favor seu. S'esforcen en “provar-se” a ells mateixos. Insisteixen en aconseguir els seus drets, encara que això suposi usurpar els drets dels altres. El seu pitjor temor és que intentin explotar-los o humiliar-los.

Quan les circumstàncies els són favorables, són persones valorades pel seu èxit en el treball. Són treballadors inesgotables, tot i que són exigents. Són ambiciosos i persistents, s'enfoquen en un objectiu, necessiten controlar l'ambient i els costa confiar en les habilitats dels altres. En una societat competitiva tenen habilitats apreciades com la duresa i l'astúcia. Triomfen en el món dels negocis, en política i en l'exèrcit o la policia.

La personalitat enèrgica és 3 cops més freqüent en homes que en dones.

Els altres els veuen com a valents i eficaços, però quan les circumstàncies els són adverses poden ser impulsius, imprudents i fins i tot temeraris. Consideren que els seus drets són molt importants, però poden pecar de poca ètica amb els drets dels altres.

Amb la resta de persones són oposicionistes i desconfien. Freds i rectes. Molt competitius. Poden arribar a ser bel·ligerants i fins i tot agressius.

Aquest tipus de personalitat, ben canalitzat, serà un bon professional que triomfarà. Si les circumstàncies de la seva vida no li són favorables es pot tornar anti-social, resistent a l'autoritat i fins i tot pot tenir problemes amb la llei. Poden arribar al fanatisme. La seva tendència a desconfiar els porta sovint a actituds classistes i racistes.

Els costa reconèixer els seus sentiments. El sentimentalisme i la sensibilitat són viscuts com una amenaça. Tenen molt poca tolerància a la frustració, quan una cosa no els surt com ells volen s'enfaden amb facilitat i poden arribar a agredir.

Es veuen a ells mateixos com a competitius i dominants, enèrgics i obstinats, trets que tenen en alta consideració. Forts, realistes i durs. En els casos extrems es creuen amb el dret a estar per sobre de la llei.

Quan estan sota circumstàncies de pressió o estrès, poden desfogar-se mitjançant les discussions. En individus poc educats, aquestes “bregues” poden ser indiscriminades i tenen poca capacitat per sentir culpa o penediment per les conseqüències dels seus actes. Justifiquen el seu comportament “perquè estaven nerviosos” o simplement, culpen als altres per la seva “ineptitud” i perquè “no es pot confiar en ningú”.

La versió “cultivada” seria l'executiu-agressiu, i la no cultivada el skin-head.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada