Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

Fascinació pel Nadal


Cada any per aquestes dates faig un article parlant del Nadal. I any rere any, parlo que és difícil per a algunes persones passar per aquestes dates: els que han perdut a algú durant l'any, els que tenen un mal record, els que els sembla que només és una festa comercial, els que estan sols, els que els sembla tot plegat un “paperot” amb una família amb la què no es troben a gust...

A tots aquests els vull dedicar aquest escrit, i convidar-los a fer una reflexió: les persones som el resultat de les decisions que hem anat prenent al llarg de la nostra vida. Algunes d'aquestes decisions les vam prendre arrel d'una mala experiència. Però la vida continua, i potser ha arribat l'hora de replantejar-nos per què no estimem el Nadal, i si una mala experiència en el passat ens ha de seguir privant de la possibilitat de gaudir d'una festa tant completa.

Intentaré transmetre-us amb paraules la meva fascinació pel Nadal.

Quan arriben aquestes dates, espero amb molta il·lusió la fira de Santa Llúcia. I m'hi passejo, em deixo seduir per les paradetes de pessebres, les figuretes, les coves de suro, les fonts i les sínies amb aigua de veritat, aquelles que vaig intentar reproduir al meu pessebre, i que van acabar en inundació. I hi porto a les meves nebodes, perquè el meu fill s'ha fet gran i ja no vol venir amb mi. I les porto a veure betlems: el del claustre de la catedral, que té oques de veritat i es passa per un pont a sobre d'un estany. I a l'església de Betlem, amb la seva fantàstica exposició de diorames, que són aquells paisatges ficats dins d’un televisor...
  

I me'n vaig a la platja a buscar sorra per fer un gran desert. I bellugo els mobles de mitja casa per posar un pessebre immens. Gairebé no hi cabem al saló, però tant se val!! Tenim un enorme Betlem, que em passo tres dies per muntar. I escolto nadales mentre el faig. I canto un cop i un altre que els peixos beuen al riu, mentre col·loco un riu de plata, un camí molt llarg, muntanyes de suro i molts pastorets i animalets, i sobre tot, el caganer. 

Després comença la part gastronòmica del Nadal, no menys interessant: i faig canapès de salmó i de boletes negres que volen semblar caviar, que compartiré amb ma mare, germans, cosins i nebots, mentre critiquem als polítics i expliquem anècdotes i acudits, que van pujant de to a mesura que avança el rellotge i va baixant el nivell de les ampolles de vi. I arriben les postres... ah les postres!! El torró, les neules, bombons, polvorons, massapans... avui no comptem calories, que és Nadal!! El meu favorit és el tou, amb una miqueta de pa. Després, els més petits de la casa s'enfilen dalt d'una cadira i ens reciten un vers, o ens canten una nadala. I ens emocionem totes les mares, tietes i àvies, i deixem anar la llagrimeta, que ja no recordem la vergonya que passàvem de petites quan ens tocava fer-ho a nosaltres...

I després el tió: a veure qui pica més fort i crida més. I van apareixent regals. I les cares d'il·lusió de tots, dels petits i dels grans, que en aquests moments tornem a ser nens.

I en algun moment de pau, de solitud, m'agrada fer balanç de l'any. Recordar bons i mals moments, veure com he superat algunes dificultats i he après coses noves. La gent que ens ha deixat, i la que hem trobat de nou al nostre camí. I dono les gràcies per ser viva, per tot el camí recorregut, per tenir l’oportunitat de seguir avançant i creixent, i gaudint de totes les coses bones.

Balanç i carta als Reis Mags de l'Orient


L'any s'acaba i és moment de fer balanç. Han passat moltes coses, algunes millors i d'altres pitjors. Hem pres decisions. La vida és una constant presa de decisions. Algunes d'aquestes decisions ens ajudaran a millorar la nostra vida. Algunes són arriscades i algunes fins i tot són. Però tots aquests ingredients composen la nostra vida: millorar, arriscar, moments de bogeria... I tu, com has passat l'any?

Quan arriben aquestes dates, des de fa anys, agafo un paper i el divideixo per la meitat amb una línia vertical. A una banda, les coses positives: la salut, la companyia dels meus, els meus amics. La feina. Tot allò que he après. Les vacances, sempre gratificants. Els moments d'oci. Les persones noves que he conegut. Alegrar-me de seguir viva un any més, creixent i avançant. Les alegries externes: Els avanços en la ciència, el triomfs del meu equip favorit de futbol. I coses més petites, com una festa, o un retrobament amb algú estimat, o un naixement proper. En aquesta columna, sempre hi caben moltes coses.

En el costat negatiu, les persones que ens han deixat per sempre, un trencament, algú que se'ns ha allunyat. Dificultats i contratemps. Somnis incomplerts. Sentiments recurrents que ens han envaït amb massa freqüència: ràbia, odi, por, tristesa, soledat... També les frustracions, aquells projectes que han trobat tants contratemps que no han prosperat.

Si la balança s'inclina cap al cantó positiu, sens dubte ha estat un bon any. Si s'inclina cap al negatiu, hem de replantejar-nos seriosament les coses. I aquí entra la segona part de l'exercici: la carta als Reis de l’Orient.

12 mesos, 12 desitjos, 12 projectes per a l'any nou que entra. Llistat d'assignatures pendents: obrir-nos més a les persones, conèixer gent nova. Començar a cuidar-nos més. Aquell curs que fa tant de temps que somniem. Canviar les nostres activitats d'oci, deixar les que ens avorreixen i trobar noves maneres d'omplir el nostre temps. Recuperar el contacte amb la gent que ens fa somriure. Ajudar als altres. Planejar un viatge desitjat. Començar a estalviar per a aquell viatge. Reformar la nostra casa, en la mesura de les nostres possibilitats. Molts cops, una brotxa i un pot de pintura són suficients per canviar el nostre entorn. I tantes i tantes coses.

Un any nou és un canvi d'etapa. Qualsevol dia és bo per començar el nostre projecte, però les dates assenyalades, aniversaris, Any Nou, són una bona ocasió per fer “neteja de projectes”. Per deixar enrere altres coses, situacions, persones que ens perjudiquen i mirar cap endavant amb energia renovada. Per plantejar-nos aquell canvi que tant necessitem. Per donar-li un impuls als nostres somnis.

Us desitjo un 2014 ple de noves oportunitats i creixement.

I tu, com vius el Nadal?

De totes les celebracions que hi ha al cap de l'any, la que més ens condiciona és el Nadal. Els aniversaris, Setmana Santa, Sant Joan, la Castanyada,... es poden celebrar o no. I es pot fer de maneres diferents. Però què passa amb el Nadal? Sembla obligat celebrar-lo, i fer-ho amb bona cara, amb “ganes” i, per suposat, amb la família.


Hi ha persones, com jo, que gaudim del Nadal. Ens agraden les llums als carrers, els arbres guarnits, els pessebres, les paradetes de pessebres. Ens agrada decorar la casa. Ens agrada escoltar nadales i cantar-les. I tocar la pandereta. I preparar bons menjars, passar temps entaulats, amb la família. I obrir regals. I menjar torrons. Però no a tothom li agrada el Nadal.

Hi ha persones que viuen el Nadal com una petita tortura. Com una obligació social que no els ve gens de gust. N’hi ha que no tenen família. O que la tenen molt lluny. Per Nadal augmenten les depressions. Sembla fer-se patent que si no tens amb qui celebrar-ho, ets una mena de ciutadà de segona classe. I tothom els convida: “no et quedis sol el dia de Nadal!!” Però tampoc a tothom li ve de gust estar enmig d'una família que no és la seva. Per a alguns aquesta és una bona solució, sempre que s'hi trobin a gust amb la família que els convida.

Una altra solució és celebrar-ho amb amics. Conec persones nouvingudes que s'ajunten en una casa i s'ho passen bé. Els amics són la prolongació de la família.

I també està l’opció de no celebrar-ho. Però compte! No caiguem en l'autocompassió. Si hem decidit que aquests dies no són importants, que no els volem celebrar pel motiu que sigui, tinguem cura de fer alguna cosa que ens vingui de gust. Es corre el perill de pensar que “tothom s'ho està passant bé amb la seva família i jo estic aquí sol”. Conec a un parell de persones que opten per quedar-se sols a casa. Escolten música i llegeixen. I diuen que estan bé així. Que ho prefereixen.

Una altra bona opció pels que no ho volen celebrar és marxar fora: a la neu, o aprofitar per viatjar.

També estan els que decideixen treballar (si és que es treballa aquests dies a la seva feina). És l'excusa perfecte per “alliberar-se” del compromís familiar i a més els fan un favor als companys que volen celebrar-ho.

Hi ha un cas més difícil de solucionar: els que no tenen bon tracte amb la família. I cada any es troben amb el dilema: Què faig? Si vaig a dinar amb la família, sé que serà un suplici, que hauré de fer el paperot. Si no hi vaig, seré “l'estrany” de la família, o fins i tot algú s'enfadarà amb mi, o em faran tota mena de jocs de poder i xantatges emocionals perquè hi vagi. A aquest grup, els planyo. No ho tenen gens fàcil. Els convido a valorar si veritablement és un suplici, o es poden mentalitzar per passar-ho bé. En el primer cas, potser cal ser valents i trencar la tradició. Sense enfrontar-se, fent valer el seu dret a decidir.

Sigui com sigui, no deixis que t'amarguin el Nadal!! Gaudeix-lo. A la teva manera. Sol o acompanyat, treballant o amb la família. Però intenta gaudir d'allò que t'agrada, sigui la música, la decoració o els torrons. Bon Nadal a tothom!!

Què t'han portat els Reis?

Què t’han portat els reis? i no em refereixo a un jersei, una bossa de mà o una colònia...

Tots demanem alguna cosa als reis, encara que sigui de manera inconscient. Te a veure amb les nostres assignatures pendents. Demanem feina, o parella, o salut, o noves amistats, o coses més habituals com deixar de fumar o aprimar-nos. Conec una noia que, amb 34 anys, va escriure en un paper que volia parella, i va fer cua tota sola davant del patge reial. Li va entregar la carta, empassant-se la vergonya. Aquell any va trobar parella. Els reis? Un miracle? Casualitat? No. Penso que és una qüestió de predisposició. Molts cops demanem coses, però no estem disposats a moure ni un sol dit per aconseguir-les, i esperem veritablement que “ens ho portin”.


Els reis ens han portat a tots un gran regal: un any nou ple de possibilitats, ple de dies amb les seves nits, en els quals podem posar mans a l’obra per aconseguir allò que fa tant de temps que desitgem.

Us convido a escriure la carta als reis. A fer una reflexió de quines coses volem aconseguir aquest any, quins canvis volem veritablement a la nostra vida. I també, què estem disposats a fer per aconseguir-ho. Es molt freqüent posar  “que em toqui la loteria”, però no hi juguem mai. O “perdre 10 kg”, però no estem disposats a seguir una dieta.

Què és allò que veritablement vols aconseguir? Es realista? Depèn en part d’alguna cosa que tu puguis fer? Què has de fer per aconseguir-ho? Què estàs disposat a fer? A quines coses estàs disposat a renunciar? De quines coses t’hauràs d’acomiadar o deixar enrere? Quan hagis contestat a totes aquestes preguntes, només cal fer una cosa: posar fil a l’agulla. Allò a on concentrem la nostra energia, allò ens sortirà bé. Si ho volem de veritat i lluitem per tenir-ho, si estem oberts al canvi, el canvi arribarà.

Uns quants suggeriments per a l’èxit:
1. No us feu massa propòsits de cop. Es més fàcil centrar la nostra energia en una sola cosa i, quan l’haguem assolit, llavors ens en plantegem una altra. Acostumem a voler: deixar de fumar, aprimar-nos, anar al gimnàs i tornar-nos endreçats, tot de cop. I el dia 15 de gener ens hem oblidat de tot. Trieu una sola cosa: per exemple el gimnàs.
2. Fem un calendari realista, quants cops hi anirem, quins dies, amb quin horari, triem un horari que sapiguem que complirem. La falta de realisme és la que sovint acaba amb els nostres propòsits. “M’aixecaré a les 6 del matí i...” això durarà 3 dies.
3. Millor fer propòsits “petits”. Es millor plantejar-se perdre 5 kg que 25. Quan haguem perdut 5, llavors decidim perdre’n 5 més. A la llarga en traurem més profit, no se’ns farà la muntanya tant alta.
4. Pensem què podem fer nosaltres per aconseguir el nostre propòsit. Moltes persones fan el tarot o miren l’horòscop, esperant la resposta “màgica”. Si posem la nostra energia en aconseguir allò que volem, en traurem molt més profit que “esperant el miracle” sense fer res.

I ara...endavant! Ho aconseguiràs!

Una treva enmig de la crisi

S’acosta Nadal. Per a uns, uns moments feliços per a compartir amb la família. Per a uns altres, una festa excessivament consumista. Hi ha diverses maneres de viure el Nadal.

Crisi, retallades, desnonaments, atur, corrupció..., vivim immersos en un bombardeig constant d’energies negatives. Sentim constantment males noticies. Agafem els diaris, escoltem la televisió, parlem amb els amics, els companys... i inevitablement surt el tema de la crisi. És omnipresent al nostre entorn.

Com ja sabem, els estudis demostren que el nostre cervell s’alimenta d’allò que li donem: si els nostres pensaments són positius, la nostra energia es transformarà en emprenedora i optimista. Si deixem que ens aclapari la negativitat, tendirem al pessimisme, a veure-ho tot d’un color molt més gris.

Hi ha moments a la vida per a experimentar tots els sentiments: temps d’alegria, temps de tristesa, temps de ràbia, temps d’amor, temps de por, temps d’esperança... etc. i cal deixar-los sortir a cadascun d’ells quant convé. Cal plorar quan estem tristos, cal cridar quan estem enfadats, o buscar suport quan tenim por. El nostre equilibri emocional depèn en part de la nostra capacitat per a saber i poder expressar les diferents emocions i sentiments. És per això, que crec que és convenient que ens permetem una treva, unes “vacances de la crisi” i ens prenguem el Nadal com un moment per gaudir.

Ara més que mai, haurem de rescatar els valors immaterials del Nadal. La disminució dels recursos materials ens ha de reforçar el valor de la salut, la companyia, la diversió... rescatem la màgia del Nadal. Un dels secrets de la felicitat radica en valorar allò que tenim per damunt del que no tenim.


Ara, més que mai, us convido a cantar nadales. Agafeu una pandereta, una simbomba o dos tapes de cassola i canteu amb totes les vostres forces. Torneu a enviar postals de Nadal amb sobre i segell, però feu-les vosaltres mateixos, amb cartolines, llapis de colors, purpurina... aneu a collir pinyes a la muntanya i torneu a fer el pessebre. Sortiu a passejar de nit, a veure les llums de colors i la ciutat engalanada. Passegeu per un mercadet de betlems i sentiu l’olor dels avets i de la molsa.

Es un bon moment per a ensenyar als nostres nens i nenes el veritable esperit del Nadal, per demostrar-los que no cal comprar, gastar, consumir... per gaudir. És un bon moment per rescatar els valors que sovint oblidem.

Donem-nos una treva per gaudir, per recordar que estem vius, que tenim salut per seguir endavant, que podem continuar cercant noves oportunitats. Que no estem sols, que sempre hi ha algú que ens fa costat. Que no cal comprar-nos el regal més car per ser feliços. Que podem cantar, crear, imaginar, abraçar, riure, ballar, olorar... deixar-nos seduir per la màgia del Nadal. 



Telf.: 605 52 52 81

La creativitat al Nadal

“Des que va néixer la meva filla, he descobert el Nadal i he començat a gaudir-lo”

Aquesta frase, que he sentit més d’un cop, ens fa evidents diverses coses.

D’una banda, com els nens i nenes ens fan entrar en contacte amb aquesta part més lúdica i creativa que tots tenim: contactem amb el nostre “nen interior”; d’altra banda, com és que no ho fem per nosaltres mateixos? Per què necessitem l’excusa d’un nen per a gaudir de les coses?



A tu el Nadal...?

El Nadal és una festa, que tot i ser d’origen cristià, es celebra com una tradició, independentment de que se li doni un sentit religiós o no.

En els propers tres articles, aniré tractant temes relacionats amb la vivència del Nadal: la família, el consumisme i la creativitat.

Per a moltes persones és una festa alegre, divertida, creativa. És una oportunitat per a decorar la casa, cuinar coses delicioses i retrobar-se amb la família. Però per a algunes persones, no és del tot així. Parlaré d’ells, de com ho viuen, i què poden fer al respecte.

L’obligació de passar les festes amb la família quan les relacions no són tan bones com  es vol aparentar es converteix en una petita tortura que més d’un qualifica d’hipocresia. Algunes famílies que no es parlen en tot l’any o que inclús es critiquen a l’esquena, es posen ben mudats i fan “el paripè”, només perquè és Nadal.

També hi ha persones que tenen la família lluny, que han patit una pèrdua recent, o que simplement no es relacionen amb els seus. El Nadal, amb tots els missatges, anuncis comercials, etc, que van en la mateixa direcció, els recorda la seva solitud.

Algunes persones se senten molt soles i desgraciades perquè no “fan el que cal”, és a dir, passar el Nadal amb la família. Hi ha una obligació social de passar el Nadal amb la família i posar bona cara. I no és fácil “ser diferent”.

Algunes altres, han aconseguit vèncer aquesta pressió de la societat, i simplement han renunciat a celebrar unes festes que no els ve de gust celebrar. I gaudeixen fent una altra cosa.

Mai no és fàcil anar a contracorrent. Tenim tendència a adaptar-nos al que s’espera que fem. Això, és clar, depèn de la personalitat de cadascú.

També hi ha qui en té un mal record, perquè de petit o jove ho va viure amb desil·lusió o angoixa, però ara la seva situació personal ha canviat. A aquestes persones les convido a redescobrir el Nadal, a fer-se’l a la seva mida, a buscar-ne aquella part que els pugui agradar més: decorar, cuinar, reunir-se amb amics, fer regals, etc, i gaudir d’aquestes dates.

Si t’agrada el Nadal, gaudeix-lo. Si no el celebres, planifica abans com passaràs aquests dies, amb qui comptes, quines activitats t’agrada fer, etc, per evitar sentir-te diferent i sol. Hi ha moltes persones que no ho celebren i és una bona idea ajuntar-se per fer alguna activitat plegats.