També anomenat “modificació de la conducta”, es fonamenta en els estudis de Pavlov (i els seus famosos experiments amb gossos) i més tard amb altres investigadors com Skinner (USA, anys 50). Ell proposa que totes les nostres conductes estan programades en forma d’estímul-resposta. Mitjançant l’ utilització de reforços o “premis” es pot modificar qualsevol conducta. El tractament consisteix en delimitar la conducta a canviar i establir uns barems per a obtenir premis.
Aquestes tècniques es segueixen utilitzant, sobretot a nivell institucional, perquè son tractaments molt ràpids i de baix cost, al contrari de la psicoanàlisi o altres teràpies. Es fan servir per a deixar de fumar, seguir una dieta, o aconseguir qualsevol meta concreta. El seu inconvenient és que no busquen les causes ni s’ocupen de la persona com a conjunt. Es tracta a la conducta, no a la persona. No contempla les emocions ni els pensaments.
Les teràpies conductistes han evolucionat cap al que es coneix com a cognitivisme.
Què és la psicoteràpia cognitiva?
Parteix als seus orígens del conductisme clàssic però hi introdueix interessants innovacions.
Es basa en la idea de que si tu canvies la teva forma de pensar, automàticament canvia la teva manera de sentir i les teves emocions. Consideren que hi ha una sèrie de pensaments distorsionats que son els que provoquen que ens sentim malament davant d’una situació. L’important no és la situació en sí, sinó els pensaments que tenim sobre aquella situació. Aquests pensaments deformats els anomenem “distorsions cognitives”. Un exemple podria ser: Una persona està buscant feina i fa dues entrevistes de treball i li diuen que no l’agafen. Llavors, aquesta persona conclou:”No m’agafen mai a cap feina”. Això seria una distorsió cognitiva que s’anomena concretament “generalització inadequada” perquè no podem pensar que a partir de dues experiències no ens agafaran mai. El pensament correcte seria: “he fet dues entrevistes i no m’han agafat, però seguiré provant a altres llocs fins que m’agafin”.
Es tracta doncs, de treballar els pensaments per arribar a les emocions.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada