Aquest tipus de personalitat
estaria al grup dels desvinculats, és a dir, les persones que tenen poc
contacte social i a més no busquen el recolzament en els altres. Hem vist la
personalitat introvertida i la inhibida. La personalitat esquizotípica seria
una derivació o agreujament d'aquests tipus de personalitat.
Les persones que coneixen a
un esquizotípic el descriuen com a excèntric, aberrant i extravagant. La seva
història escolar i laboral acostuma a estar plena de deficiències i
irregularitats. Canvien sovint d'ocupació, d'estudis, interessos i feines.
Tenen molt poca relació amb
la resta de les persones, la qual cosa fa difícil que puguin arribar a tenir
una parella, i si la tenen, acostuma a durar poc la relació.
Prefereixen l'aïllament
social i es dediquen a activitats que els altres troben estranyes.
En casos greus, fins i tot
el seu discurs, la seva manera de parlar és estranya: divaguen, parlen amb
metàfores, poden ser incoherents, utilitzar paraules peculiars...
La seva vida es caracteritza
per l'aïllament. Tenen molt poca vinculació amb els altres, i s'impliquen cada
cop en rols i feines més marginals. El fet d'haver de parlar amb d’altres persones
o veure's en una situació social els causa una gran ansietat . Van d’aïllats a
totalment inaccessibles. Són, per exemple, aquelles persones que viuen soles
amb un munt de gats, acumulen objectes sense valor i quan es moren, els veïns
no sabien res d'ells ni de la seva vida.
El seu pensament és rumiador
i autístic (per a ells mateixos). Molt sovint són dispersos, no tenen lògica i
es perden en detalls irrellevants. També hi ha una tendència al pensament
màgic: creuen tenir clarividència, telepatia, un sisè sentit o conductes molt
supersticioses. També creuen sovint en presències no reals, en forces que hi ha
al seu voltant, que poden ser benignes o malignes.
L'expressió afectiva va de
deficient a nul·la. Poden ser apàtics, insensibles i apagats, o, ans al contrari,
estar en un estat constant d'agitació.
Es veuen a si mateixos com a
desemparats i amb falta de sentit en la vida, buits. Tenen sentiments
d'estranyesa. Creuen que no tenen res que pugui interessar als altres. Sovint
pateixen de despersonalització, de no saber realment qui són, o dubtar de si
són ells mateixos o són una altra persona. Poden arribar a no reconèixer-se a
ells mateixos al mirall.
Poden caure en fer rituals
estranys, una mena d'actes “màgics”, com per exemple rentar-se compulsivament
les mans per “purificar-se”, o omplir la casa d'amulets i objectes màgics. Tot
i que puguin reconèixer que el seu comportament és estrany, fins i tot absurd,
no tenen la capacitat per controlar-ho, i poden perdre el concepte de per què
ho fan.
Per últim, recordar que, tot
i la raresa d'aquest tipus de personalitat, no estem parlant d'un trastorn
psicòtic, sinó d'un tipus de personalitat. La persona podrà passar la seva vida
sent així, amb les seves dificultats, però passant desapercebuda, sense rebre
cap tractament psicològic ni psiquiàtric.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada