La personalitat humana (9): La personalitat inhibida


En aquest tipus de personalitat l’individu es caracteritza per ser solitari, fins i tot aïllat, i a més busca aquest aïllament de manera activa, intencionada. La seva conducta aparent és d’alerta, són persones tímides, amb aspecte preocupat, tenen una inquietud interior constant i es perceben a si mateixos com solitaris.

Quan els seus trets personals s'aguditzen, pot aparèixer el trastorn de personalitat per evitació: a diferència d'altres tipus de persones que estan a gust estant soles, els evitatius, en el fons desitjarien tenir amics i una vida social més “normal”, però tenen enormes dificultats per relacionar-se amb els altres. Pateixen a causa del seu aïllament però no saben com solventar-lo.

Són persones extremadament sensibles, que tenen una enorme por al rebuig i a sentir-se humiliades. La vergonya és el seu principal sentiment. Malgrat el seu desig de relacionar-se amb els altres, la seva pobre autoestima i la por a la humiliació i el rebuig els fa defugir i evitar el contacte amb els altres.

El seu aspecte extern és tímid i cautelós. Poden semblar freds i llunyans als estranys, però qui els coneixen millor, saben que són sensibles, desconfiats i evasius.

Tenen un discurs lent i parc en paraules. Quan es senten amenaçats per la seva por al rebuig es tornen ansiosos i semblen dubitatius, confosos i insegurs.

Solen ser poc actius, encara que en situacions estressants els seus moviments poden tornar-se bruscos i nerviosos.

Estan en constant alerta, i examinen cautelosament l'ambient, anticipant-se a qualsevol senyal que els pugui indicar rebuig o ridícul. Són extremadament sensibles a qualsevol senyal, que amb freqüència interpreten de manera errònia: qualsevol mala cara o resposta lleugerament seca per part d'algú, serà mal interpretada com un rebuig, i conseqüentment s'allunyaran.

No acostumen a confiar en els altres, no tenen amics i no solen tenir relacions d'intimitat amb ningú. A conseqüència d'això, pateixen i es senten sols i rebutjats. Poden compensar el seu buit creant-se fantasies, escrivint, creant música, pintant, etc.

Quan es veuen obligats a interactuar amb els altres, per exemple degut a la seva feina, tenen poca confiança en si mateixos i podem cometre errors degut al seu nerviosisme, ansietat i inseguretat.

Molts cops aquest estat crònic de tensió i angoixa “atrau” als individus perseguidors, que es riuran d'ells, agreujant així els seus sentiments de rebuig i humiliació.

Generalment, en la seva infantesa, han patit el rebuig dels seus propis pares, degut a problemes greus d'aquests (alcoholisme, marginació social) o a estils de personalitat similars. Aquest rebuig per part de les figures que han d'acceptar i donar l'amor de manera incondicional, provoca una inseguretat i auto-rebuig crònics.



Telf.:  605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada