Després de veure dos tipus
de personalitat independents (enèrgica i segura) li toca el torn als estils de
personalitat dependents: els actius, o sociables, i els passius, o cooperadors.
Avui parlarem de la personalitat sociable.
Els individus sociables es
mostren animats, expressius, fins i tot encantadors. Es caracteritzen per una
marcada necessitat d'aprovació, recolzament i afecte per part dels altres. A
diferència dels independents, que busquen el reforç en ells mateixos, les
personalitats dependents busquen el reforç en els altres. Són molt sensibles a
la crítica i la desaprovació. La seva autoestima està en funció dels comentaris
i accions dels altres. El seu temor més gran és l'abandó i la solitud.
La persona sociable
desenvolupa habilitats per agradar als altres. Captiven i sedueixen, es mostren
encantadors, i si això no els dona resultat, utilitzaran estratègies manipuladores
o teatrals per atraure l'atenció dels altres.
Generalment, en la seva
infantesa, han tingut pares que els castigaven molt poc, però tampoc els
dedicaven atenció en les conductes “normals”: fer els deures, recollir
l'habitació o treure bones notes. Només aconseguien l'atenció dels pares en
termes “d'aparença”, és a dir, quan els pares podien “lluir” el fill o filla
com un trofeu: els reforçaven la bellesa, la vestimenta, el pentinat o que
ballaven o cantaven molt bé, però desatenien els sentiments reals de la
criatura. Això els va fer desenvolupar estratègies per atraure l'atenció dels
pares (i dels altres) aprenent a ser el centre d'atenció, seduint, etc. Alguns
pares també reforçaven les conductes indiscriminadament, i el nen o nena no
sabia quan rebria aprovació, amb la qual cosa feia constantment coses per
cridar l'atenció.
Aquest tipus de persones
tenen un nivell d'energia elevat i tenen una forta reactivitat emocional, és a
dir, que fan expressions emocionals exagerades amb molta facilitat: ploren,
riuen, etc. d'una manera notòria, amb tendència al dramatisme.
Son aventurers, impulsius i
emocionals. Es cansen aviat de les coses i les persones, i tenen tendència a
canviar de parella i amics quan no aconsegueixen tota la atenció que demanden.
En la seva vessant positiva,
són persones agradables, seductores i encantadores, però si les coses no els
van bé, es desborden, podent semblar exhibicionistes, insegurs, immadurs i
desconsiderats.
La seva atenció és dispersa,
es distreuen amb facilitat. Els costa molt concentrar-se i perden aviat
l'interès per les coses.
Tenen poca consciència
d'ells mateixos, es descriuen en funció de la seva relació amb els altres: per
exemple “sóc molt popular” o “tinc molts amics”, “tots m'estimen molt”. Pot
semblar que tota la seva vida és una façana, i eviten aprofundir en els seus
veritables sentiments. Els sentiments profunds són de por a la desaprovació i
necessitat constant d'agradar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada