La
setmana passada veiem com les persones seguim una sèrie de passos o fases per
resoldre els problemes, i com aquests passos són gairebé els mateixos sempre,
sigui quin sigui el problema a resoldre.
També
veurem com cada persona té tendència a quedar-se aturada en alguna d'aquestes
fases, i acostuma a ser sempre la mateixa fase, independentment de quin sigui
el problema. Això té a veure amb el tipus de personalitat de cadascú.
Fins
ara hem parlat de la fase de sensacions
(aquesta inquietud que ens fa pensar que hi ha alguna cosa que no va bé), i
d'adonar-se de quin és el problema, tant a nivell cognitiu com de sensacions, i
tant a nivell superficial com profund. Seguidament ve la fase de recerca de solucions.
Quan
la persona ja ha pensat i valorat les diferents possibles solucions, amb els
seus pros i els seus contres, vindrà la fase de la decisió. Es tracta de decidir quina opció es pren, i a partir
d'aquí es necessitarà fer els passos per arribar a fer allò que calgui. Per
arribar a enfrontar-nos al problema, necessitarem energia, i haurem de
buscar-la. Aquesta és la fase d'energetització.
El
moment de enfrontar-nos, del contacte real amb el problema, és una fase més,
doncs és un dels llocs a on les persones acostumem a quedar-nos aturades.
S'anomena fase de contacte.
Després
d'haver arribat al cim, quan ens hem enfrontat al problema, venen les fases de
l'assoliment, relaxament i relaxació.
Aquestes fases tenen a veure amb la capacitat de gaudir d'allò que s'ha
aconseguit, i després, poder relaxar-se i desconnectar del problema. És quan
podem arribar a la fase de relaxació total, quan passarem pàgina i s'iniciarà
el següent cicle, tornant a començar tot el procés amb un altre problema.
D'acord
amb el tipus de personalitat que tinguem, acostumarem a quedar-nos aturats en
una de les fases, sempre en la mateixa. Començant per les primeres fases, hi ha
persones que els costa identificar quin és el seu problema. Tenen un malestar,
que cada cop serà més gran, però no identifiquen quina és la causa. També es
pot saber quin és el problema, però no saber com fer-s'ho amb els sentiments
que provoca, o bé, ans al contrari, tenir un sentiment identificat (por,
ràbia...) però no atribuir-lo a cap problema en concret. En totes aquestes
fases, el psicòleg ajudarà, mitjançant diverses tècniques, a identificar el
problema i els sentiments que l'envolten.
Moltes
persones s'aturen en la fase de recerca de solucions: probablement les més
lògiques s'han descartat per algun motiu evident. La recerca de la solució
“perfecte” (que no existeix mai) o la por a equivocar-se, o bé també una
personalitat amb tendència a esperar que els altres solucionin les coses,
deixarà el procés aturat aquí. Quan ens trobem amb un problema prou important
com per haver de resoldre'l sí o sí, la persona aprendrà a fer-ho, aprendrà que
té els recursos i la capacitat per poder-ho fer.
La
manca d'energia per enfrontar-nos-hi és també un entrebanc freqüent. És obvi
que a les persones en un estat deprimit, els costarà més obtenir l'energia
suficient per enfrontar un problema. La ràbia acumulada acostuma a ser un bon
revulsiu per a mobilitzar-nos, ens immobilitza.
Al
proper article continuarem analitzant les diferents fases de resolució d'un
problema.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada