Freud va viure 83 anys, en
què va estar actiu, dedicat a la feina amb els seus pacients, la investigació i
la publicació de nombrosos llibres. També va viatjar molt, donant conferències
per diferents llocs del món.
El seu origen jueu, encara
que es declarava no creient, el va obligar a fugir d'una Àustria dominada pels
nazis. Va passar els darrers anys a Londres, on va morir el 1939. Va patir
durant anys un càncer de mandíbula, que l'obligava a prendre morfina i a donar
les seves conferències amb mitja cara tapada, a causa de les operacions i
malformacions que se li van anar fent. D'acord amb la seva teoria de
l'inconscient, es diu que va desenvolupar un càncer de mandíbula com a
auto-càstig per la seva controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.
Una altra de les teories
desenvolupades per Freud va ser la de la personalitat, que segons ell es
divideix en tres parts: Allò, Jo i Súper-jo. L'Allò, seria la part més
instintiva, inconscient, les emocions i els impulsos que ens mouen. El Jo seria
la nostra part més conscient, aquella en la què ens reconeixem a nosaltres
mateixos. El Súper-jo seria un ideal de nosaltres mateixos, que pretenem
assolir, allò a lo qual aspirem.
Freud va publicar alguns
dels seus casos, el més famós dels quals és el cas Anna O, una noia amb
paràlisi a les cames, que també va tenir episodis de sordesa, ceguesa i pèrdua
de la parla. Diagnosticada i tractada per histèria pel psiquiatra Joseph
Breuer, el cas va passar a Freud, qui la va tractar i va recuperar amb hipnosi
i altres tècniques.
En la seva maduresa, Freud
va publicar vàries obres de tall més filosòfic, com Moisès i la religió Monoteista, a on ofereix les seves opinions
i conclusions sobre lo que entén com a veritables orígens i destí de Moisès i
la seva relació amb el poble jueu, L’avenir d'una il·lusió a on proposa
varis arguments que sustenten les seves idees sobre la relació entre les
representacions religioses i la cultura. A més, s'intenta explicar el sentit
psicològic d'aquestes relacions. En El
malestar en la cultura Freud fa una crítica social sobre l'antagonisme
que existeix entre les pulsions que mouen a l'home i les restriccions imposades
per la cultura. És a dir, mentre la cultura intenta instaurar unitats socials
cada cop més grans, restringeix a la vegada el desplegament i la satisfacció de
les pulsions sexuals i agressives, transformant una part de la pulsió agressiva
en sentiment de culpa. Per això, la cultura genera insatisfacció i patiment.
Mentre més es desenvolupa la cultura, més creix el malestar.
A Tòtem i Tabú, parla de l’antropologia lligada a la
psicoanàlisi, de com hi ha una connexió entre totes les cultures, de les més
primitives a les actuals: en totes les cultures existeixen els tòtems (figures
idolatrades d’una o altra manera, que representen el Déu o pare cultural) i el
tabú de l'incest.
També va publicar Psicologia de masses y anàlisi del jo,
en què fa una anàlisis de com funciona la psicologia de masses i el perquè de
l'èxit del feixisme.
El llegat de Sigmund Freud
ha arribat fins als nostres dies, com una de les més importants aportacions a
la psicologia, tant de la seva teoria com les de nombrosos deixebles: Jung,
Adles, Otto Rank, i la seva pròpia filla, Anna Freud, entre molts d'altres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada