Freud i la psicoanàlisi (2)


Freud va viure 83 anys, en què va estar actiu, dedicat a la feina amb els seus pacients, la investigació i la publicació de nombrosos llibres. També va viatjar molt, donant conferències per diferents llocs del món.

El seu origen jueu, encara que es declarava no creient, el va obligar a fugir d'una Àustria dominada pels nazis. Va passar els darrers anys a Londres, on va morir el 1939. Va patir durant anys un càncer de mandíbula, que l'obligava a prendre morfina i a donar les seves conferències amb mitja cara tapada, a causa de les operacions i malformacions que se li van anar fent. D'acord amb la seva teoria de l'inconscient, es diu que va desenvolupar un càncer de mandíbula com a auto-càstig per la seva controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.

Una altra de les teories desenvolupades per Freud va ser la de la personalitat, que segons ell es divideix en tres parts: Allò, Jo i Súper-jo. L'Allò, seria la part més instintiva, inconscient, les emocions i els impulsos que ens mouen. El Jo seria la nostra part més conscient, aquella en la què ens reconeixem a nosaltres mateixos. El Súper-jo seria un ideal de nosaltres mateixos, que pretenem assolir, allò a lo qual aspirem.

Freud va publicar alguns dels seus casos, el més famós dels quals és el cas Anna O, una noia amb paràlisi a les cames, que també va tenir episodis de sordesa, ceguesa i pèrdua de la parla. Diagnosticada i tractada per histèria pel psiquiatra Joseph Breuer, el cas va passar a Freud, qui la va tractar i va recuperar amb hipnosi i altres tècniques.

En la seva maduresa, Freud va publicar vàries obres de tall més filosòfic, com Moisès i la religió Monoteista, a on ofereix les seves opinions i conclusions sobre lo que entén com a veritables orígens i destí de Moisès i la seva relació amb el poble jueu, L’avenir d'una il·lusió a on proposa varis arguments que sustenten les seves idees sobre la relació entre les representacions religioses i la cultura. A més, s'intenta explicar el sentit psicològic d'aquestes relacions. En El malestar en la cultura Freud fa una crítica social sobre l'antagonisme que existeix entre les pulsions que mouen a l'home i les restriccions imposades per la cultura. És a dir, mentre la cultura intenta instaurar unitats socials cada cop més grans, restringeix a la vegada el desplegament i la satisfacció de les pulsions sexuals i agressives, transformant una part de la pulsió agressiva en sentiment de culpa. Per això, la cultura genera insatisfacció i patiment. Mentre més es desenvolupa la cultura, més creix el malestar.

A Tòtem i Tabú, parla de l’antropologia lligada a la psicoanàlisi, de com hi ha una connexió entre totes les cultures, de les més primitives a les actuals: en totes les cultures existeixen els tòtems (figures idolatrades d’una o altra manera, que representen el Déu o pare cultural) i el tabú de l'incest.

També va publicar Psicologia de masses y anàlisi del jo, en què fa una anàlisis de com funciona la psicologia de masses i el perquè de l'èxit del feixisme.
El llegat de Sigmund Freud ha arribat fins als nostres dies, com una de les més importants aportacions a la psicologia, tant de la seva teoria com les de nombrosos deixebles: Jung, Adles, Otto Rank, i la seva pròpia filla, Anna Freud, entre molts d'altres.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada