(Basat en l'obra de Ramón
Rosal, què ens humanitza, què ens deshumanitza)
•
Oci endormiscat-evasiu: La persona passa la major
part del temps lliure, endormiscada, ensopida i bàsicament avorrida. Acostuma a
ser una reacció a una vida laboral-quotidiana molt estresant i frustrant. La
persona necessita “desconnectar” de tot. El problema és que aquest tipus
d'inactivitat, molt freqüentment, comporta un auto-abandonament important. Si el
que necessitem és regenerar-nos després d'una etapa o situació que ens ha
desgastat molt, és millor triar una forma de descans que combini repòs amb passejades,
menjar sà, exercici suau, una mica de contacte amb els altres, alguna activitat
intel·lectual o artística com llegir, escriure, pintar...
•
Oci pacient-rutinari: Consisteix en substituir
la rutina quotidiana per una altra rutina. És típic de persones de la tercera
edat, encara que també s’hi dóna en d’altres edats. Hi ha una manca d'estímuls
i de motivació, en definitiva un gran avorriment. No hi ha sorpreses, no hi ha
emoció.
•
Oci utilitari-aprofitador: Hi ha situacions que no
permeten en prou feines dedicar-nos a l'oci, per acumulació de feina, per estar
preparant exàmens o proves, per exemple, o per un cúmul de gestions pendents.
Però hi ha un altre tipus de persones que són incapaces de gaudir del temps
lliure: pateixen d'activisme, d’haver de fer sempre alguna cosa “útil”. És el
que es coneix com a activisme o “neurosi del diumenge”. Tota activitat ha de
ser productiva.
•
Oci relaxant-compensatori: És la necessitat obsessiva
de satisfer necessitats que no estan satisfetes: necessitat de sol i cel blau,
de trencar amb una vivència rutinària de la sexualitat, de “lligar”, de
demostrar poder o diners... En realitat no es tracta de necessitats d'una
millor qualitat de vida, sinó de relaxar tensions causades per aspectes
frustrats o desatesos de la nostra vida.
•
Oci viatger-activista: Es tracta de les persones
que fan viatges valorant l’aspecte quantitatiu, sense una autèntica capacitat
per a contemplar, escoltar, admirar-se, etc.
En resum, les formes sanes o
humanitzadores de l'oci són les que ens permeten expressar la nostra
sensibilitat artística, les contemplatives-admiratives, les que ens aporten
benestar tant físic com emocional, les que ens serveixen per a reflexionar,
divertir-nos, compartir, descobrir, estimar, etc. i no es fan de manera
compulsiva per compensar carències de la nostra vida quotidiana. En tot cas,
convé fer una reflexió de com vivim el nostre temps d'oci i escoltar les
nostres necessitats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada