El psiquiatra més famós de
la història va néixer a Moràvia, República Txeca, el 1856. Metge neuròleg, va
anar a París a aprendre la tècnica de la hipnosi, amb la que treballava Charcot
en un hospital psiquiàtric. De tornada a Viena, va començar a estudiar la
histèria i les neurosis.
Va ser el creador del
concepte d'inconscient, que és la part oculta de la nostra ment. Els
nostres pensaments serien com una mena d'iceberg, on la part visible, la més
petita, seria la nostra part conscient. La part més gran és l'inconscient, on
s'amaga gran quantitat de material reprimit. Quan parlem, actuem, etc., ho fem
condicionats per aquest gran inconscient al què costa accedir. Freud va crear
vàries tècniques per poder descobrir el contingut d'aquesta part fosca de la
nostra ment: l'anàlisi dels somnis, els lapsus, l'associació d'idees i la
pròpia hipnosi van ser utilitzades per Freud per tal d’accedir a lo més amagat
de la nostra ment. Entre l'inconscient i la part conscient, existeix una mena
de frontera, el pre-conscient, que deixa passar en part aquest material
desconegut, camuflat en forma de somnis que semblen no tenir sentit. A través
de la seva anàlisi, podem descobrir què estem reprimint allà.
Freud també va elaborar una teoria
sobre la sexualitat infantil, que li va costar innumerables crítiques i
rebutjos de tota la comunitat científica de l'època. Per a ell, la finalitat de
l'ésser humà és la recerca del plaer. Els humans ens movem per dos impulsos
bàsics, Eros (impuls sexual) i Thanatos (la por a la mort). El nen, des de que
neix, passa per una sèrie d'etapes en las què centra la seva atenció i la
recerca del plaer en una part del cos. Des del naixement fins als 2 anys
aproximadament, l'etapa oral, centra l'atenció del nen en la boca: es
relaciona amb el món a través de la boca, mamant, aprenent a xuclar i mossegar,
etc. De tothom és sabuda l'afició dels nadons a portar-se qualsevol objecte a
la boca. La següent etapa, anomenada etapa anal, coincideix amb l'època
en que s'aprèn a controlar els esfínters. Està relacionada amb el concepte de
neteja-brutícia, entre d'altres. D'aquí passem a l'etapa fàl·lica, en la
què el nen i la nena es centren el descobriment dels òrgans genitals. Aquesta
etapa coincideix amb el Complex d'Edip i Electra, també definits per Freud.
Superades aquestes etapes, el nen entra en allò que es coneix com a període
de latència, que dura tota la infantesa, període en el què deixa de centrar
tota la seva atenció en el propi cos per a centrar-la cap a fora: s'interessa
pel seu entorn, per la natura, etc. Fins arribar a la maduresa sexual: l'etapa
genital durarà tota l'edat adulta i es centra en la recerca del plaer a
través de la sexualitat.
El complex d'Edip,
explicat a “grosso modo”, consisteix en que el nen s'enamora de la mare, vol
“casar-se amb ella”. Però té un rival, més fort, que és el pare. El conflicte es
resol quan el nen s'identifica amb el pare i decideix imitar-lo: si m’assemblo
al pare, la mare m'estimarà. El complex d'Electra és l'equivalent en les
nenes: s'enamoren del pare i s'identifiquen amb la mare.
És molt interessant la
pel·lícula “Freud”, de John Houston, 1962, què ens aproxima a la figura
d'aquest interessantíssim personatge de la història.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada