Segons la teoria de
l'anàlisi transaccional, dividim el nostre temps en 6 tipus d'activitats,
estructurats en funció del grau de relació que tenim amb les altres persones.
Tenim, d'una banda,
l'aïllament: temps que passem sols, sense interactuar amb les altres persones.
Aquest aïllament és necessari per a poder pensar, centrar-se en un mateix,
llegir, meditar, descansar, etc. Un excés d'aïllament pot denotar problemes de
relació social. Però depèn molt de les persones. L'ermità que se'n va
voluntàriament a viure sol enmig de la muntanya, pot ser feliç i una persona
ben equilibrada. També hi ha persones que no suporten la soledat. Tots els
extrems són dolents, com amb tot, un terme mig, amb els seus matisos personals
seria el que ens aporta l'equilibri: tenir un temps per a estar amb els altres
i un temps per a estar sols, i sentir-se bé de les dues maneres.
El temps d'activitat és el
que passem fent coses, d'una manera bastant pautada i estructurada: la feina,
les obligacions domèstiques, alimentar-nos, rentar-nos, cuidar dels fills, etc.
I també inclou una part de l'oci, el temps que dediquem a una activitat que fem
perquè ens agrada: esportiva, artística, musical... La interacció amb les
altres persones està marcada pel tipus d'activitat i acostuma a ser poc
profunda.
Una altra part del temps el
dediquem als rituals: Per exemple, una celebració religiosa. Són activitats
socials que estan molt pautades, tothom sap què ha de fer i què no. No hi ha
espai per a la intimitat.
Tenim també allò que en
anàlisi transaccional s'anomena els passatemps: són interaccions amb els
altres, amb molt poca intimitat, amb un grau molt baix d'implicació emocional:
converses intranscendents a l'ascensor de casa, quan passegem el gos, l'hora de
l'esmorzar amb els companys de feina, mentre es comenta el partit de futbol
d'ahir, quan portem els nens al parc, seiem al banc i xerrem amb els altres
pares i mares...són interaccions superficials i sense cap intenció de manipular
a l'altre.
Quan les converses tenen la
intenció de fer canviar a l'altre d'opinió o controlar, manipular, etc.
s'anomenen jocs: són les interaccions que ja vam veure, des del rol
perseguidor, per fer sentir malament als altres i tenir el poder, la víctima,
per cridar l'atenció, i el rol de salvador, aquell que cuida de tothom encara
que no li ho demanin. Tenen una intenció clara i un saldo negatiu.
Finalment trobem la
intimitat: és l'espai en el qual obrim els nostres sentiments cap als altres,
parlem d'ells, parlem de com ens sentim, què necessitem, etc. Perquè es pugui
donar aquest tipus de relació cal trobar el moment i la persona adequada: Una
reunió social amb molta gent, els companys de feina, la caixera del
supermercat, etc. són situacions que no es presten per a aquest tipus
d'interacció. Hi ha persones que no es troben còmodes en una reunió de més de 4
o 5 persones, però son capaces d'estar hores parlant íntimament amb un amic o
dos. Aquest tipus de comunicació el podem trobar amb persones que coneixem
bastant i amb qui tenim confiança: família, un amic, la parella... però a més,
s'ha de trobar el moment propici. Hi ha moltes persones que eviten aquest tipus
de situacions, que els resulta molt incòmode parlar a un nivell íntim. Com amb
tot, l'equilibri està en trobar-se còmode amb qualsevol grau d'interacció, i
passar més temps amb el que ens sentim més còmodes, sigui l'aïllament, els
passatemps, la intimitat, etc. sense evitar els altres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada