L'art de l'oci humanitzador (2)

Vèiem la setmana passada l'origen del concepte d'oci, i enumeràvem les seves maneres sanes i humanitzadores. Aprofundirem una mica més en aquests conceptes.


A continuació, algunes formes de dedicació a l'oci, entès com a humanitzador:

         Conèixe'ns més a nosaltres mateixos: reconèixer les nostres capacitats i limitacions, quines són les nostres veritables conviccions personals, què pensem de l'amor, el sexe, la política, la feina, la religió, etc., quins sentiments i desitjos hi ha a dins nostre, quines són les nostres principals esclavituds, com ens alliberem... Per a això podem llegir, conversar, observar la natura i l'art, o reflexionar en solitari.

         Conèixer i estimar amb més profunditat altres persones: temps dedicat al diàleg, a escoltar, a compartir amb els altres, a conversar sobre els nostres pensaments i sentiments, per mirar i ser mirats, per a la tendresa, per a expressar amor i rebre'l. És el temps que compartim amb la nostra parella, amb els amics, amb els nostres fills, amb les persones grans, etc.

         Conèixer i relacionar-se amb la natura: cultivar o recuperar la capacitat d'admiració. Es tracta de sortir al món amb una visió qualitativa i no quantitativa. Admirar, escoltar, ensumar, observar la natura i l'entorn, deixar-se seduir per les sensacions.

         Conèixer més lo transcendent, lo absolut o lo diví: per als creients, la vivència religiosa per aprofundir en la reflexió individual o grupal, les celebracions, replantejar-se la pròpia vivència de la fe. Per als no creients, la recerca de lo verdader, lo bo, lo just, el sentit de la vida, plantejar-se quina és la meva missió en el món, quin és el sentit de les meves activitats i dels meus actes...

         Conèixer les obres valuoses de l'ésser humà: admirar i nodrir-se de diverses fonts com l'art, la lectura, el teatre, la música, etc.

         Deixar actuar al nen que portem a dins: aprendre novament a comunicar-nos amb espontaneïtat, temps per jugar, emocionar-nos... recuperar la capacitat de riure's d'un mateix.

         Exercitar la creativitat: En la vida laboral, en general, hi ha poc espai per a ser creatius. Deixar sorgir a l'artista creador que portem a dins, no solament a través de l'art, la música, la dansa, etc. sinó també essent creatiu en les nostres relacions interpersonals, en l'educació dels fills, etc.

         Viure lo festiu: les celebracions i commemoracions, tant en l'àmbit familiar i del nostre entorn, com a nivell comunitari, s'han tornat estereotipades i mancades d'originalitat. Predomina el convencionalisme i no fomenta la comunicació interpersonal. Fomentar l’espontaneïtat artística en les celebracions, per exemple, permetre que els assistents cantin, recitin, etc. és una manera de trencar la rutina en les celebracions.

En el proper article, maneres de pseudo-oci, o oci no humanitzador.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada