El passat 21 de març va ser
el Dia Internacional de la Felicitat. Però, què és la felicitat? Aquesta
pregunta se la fa l'ésser humà des de l'antiguitat. Ja els filòsofs grecs van
definir-la de diferents maneres: per a Aristòtil la felicitat és assolir les
pròpies metes. Per als estoics, és ser autosuficient, valer-se per un mateix.
Per a Epicur, consisteix a evitar el patiment i experimentar el plaer, físic i intel·lectual.
Al llarg de la història els
diferents corrents filosòfics i religions han aportat les seves teories sobre
la felicitat. Però jo vull parlar de la vessant psicològica. Sovint venen
persones a la consulta la demanda de les quals és “no sóc feliç”. I el primer
que els demano és que em defineixin què és per a ells la felicitat.
Per als psicoanalistes, com
Freud i Otto Rank, el fetus a dins la mare és completament feliç: està
protegit, alimentat, surant en un líquid, a una temperatura constant i lliure
de preocupacions. El moment del naixement, representa el primer gran trauma: el
pas per un canal estret (la paraula “angoixa” prové del llatí “angostus
=estret”), i l’arribada a un món on hem de lluitar per obtenir aliment, calor,
seguretat, companyia... ens fa estar tota la vida cercant aquest estat ideal.
Per a ells, doncs, ens passem la vida cercant el retorn a aquest estat “ideal”,
dins de l'úter matern.
Per a Erich Fromm, filòsof i
psicoanalista alemany, la felicitat radica en tenir llibertat, però també tenim
una por a aquesta llibertat, a no saber què fer-ne. Per a ell, lo important no
és la llibertat “de” sinó la llibertat “per a”... fer allò que ens ompli.
Abraham Maslow va elaborar
la seva famosa piràmide de les necessitats i les motivacions: un cop cobertes
les necessitats bàsiques (fisiològiques i de seguretat), tenim necessitat de
pertànyer a un grup, de ser acceptats pels altres humans, i també necessitat
d'estimar i ser estimats. Un cop cobert tot això, arribem a les motivacions, o
meta-necessitats: acceptar els fets, sentir-nos realitzats en la nostra feina,
ser creatius, saber resoldre els problemes... fins a 14 punts va definir
Maslow, per a sentir-nos realitzats com a persones.
A tots els meus clients els
demano què és per a ells la felicitat. Alguns tenen la idea que la felicitat és
un estat que s'assoleix, i un cop assolit ja no ens abandona mai més. Una mena
d'estat permanent, que pensen que els altres tenen i ells no. Alguns em
defineixen la felicitat com “l'absència de problemes”. Aquestes visions
idealitzades els fan sentir com a éssers inferiors.
La felicitat és un concepte
abstracte que tothom anhela tenir. Variarà molt segons allò que ens han
transmès els nostres pares. En ells, hem tingut un model a seguir. I ens han
passat un missatge: “per a ser feliç has de tenir èxit”, “has de tenir
estudis”, “has de tenir una parella i dos fills”, “has de tenir diners”...
aquests conceptes es queden gravats a l'inconscient. Hem vist a uns pares
feliços o infeliços, que es queixaven de no haver aconseguit això o allò a la
vida, o bé que, pel contrari, estaven satisfets amb la seva vida.
Fa uns dies vaig sentir la
notícia d'un senyor del berguedà que ha transformat una antiga quadra de
cavalls de la família en un galliner. “Lloga” les gallines, que són apadrinades
per nens i nenes. Els petits les cuiden, les visiten i en recullen els ous.
Aquest senyor té la seva feina. No ho fa com un negoci, perquè amb el que
guanya de llogar les gallines, en cobreix les despeses. Ho fa perquè, com va dir
ell, “la felicitat s'assembla molt a veure un grup de nens jugant i rient amb
les gallines”. Em va fer pensar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada