De totes les celebracions
que hi ha al cap de l'any, la que més ens condiciona és el Nadal. Els
aniversaris, Setmana Santa, Sant Joan, la Castanyada,... es poden celebrar o
no. I es pot fer de maneres diferents. Però què passa amb el Nadal? Sembla
obligat celebrar-lo, i fer-ho amb bona cara, amb “ganes” i, per suposat, amb la
família.
Hi ha persones, com jo, que
gaudim del Nadal. Ens agraden les llums als carrers, els arbres guarnits, els
pessebres, les paradetes de pessebres. Ens agrada decorar la casa. Ens agrada
escoltar nadales i cantar-les. I tocar la pandereta. I preparar bons menjars,
passar temps entaulats, amb la família. I obrir regals. I menjar torrons. Però
no a tothom li agrada el Nadal.
Hi ha persones que viuen el Nadal
com una petita tortura. Com una obligació social que no els ve gens de gust. N’hi
ha que no tenen família. O que la tenen molt lluny. Per Nadal augmenten les
depressions. Sembla fer-se patent que si no tens amb qui celebrar-ho, ets
una mena de ciutadà de segona classe. I tothom els convida: “no et quedis sol
el dia de Nadal!!” Però tampoc a tothom li ve de gust estar enmig d'una família
que no és la seva. Per a alguns aquesta és una bona solució, sempre que s'hi
trobin a gust amb la família que els convida.
Una altra solució és
celebrar-ho amb amics. Conec persones nouvingudes que s'ajunten en una casa i
s'ho passen bé. Els amics són la prolongació de la família.
I també està l’opció de no
celebrar-ho. Però compte! No caiguem en l'autocompassió. Si hem decidit que
aquests dies no són importants, que no els volem celebrar pel motiu que sigui,
tinguem cura de fer alguna cosa que ens vingui de gust. Es corre el perill de
pensar que “tothom s'ho està passant bé amb la seva família i jo estic aquí
sol”. Conec a un parell de persones que opten per quedar-se sols a casa.
Escolten música i llegeixen. I diuen que estan bé així. Que ho prefereixen.
Una altra bona opció pels
que no ho volen celebrar és marxar fora: a la neu, o aprofitar per viatjar.
També estan els que
decideixen treballar (si és que es treballa aquests dies a la seva feina). És
l'excusa perfecte per “alliberar-se” del compromís familiar i a més els fan un
favor als companys que volen celebrar-ho.
Hi ha un cas més difícil de
solucionar: els que no tenen bon tracte amb la família. I cada any es troben
amb el dilema: Què faig? Si vaig a dinar amb la família, sé que serà un
suplici, que hauré de fer el paperot. Si no hi vaig, seré “l'estrany” de la
família, o fins i tot algú s'enfadarà amb mi, o em faran tota mena de jocs de
poder i xantatges emocionals perquè hi vagi. A aquest grup, els planyo. No ho
tenen gens fàcil. Els convido a valorar si veritablement és un suplici, o es
poden mentalitzar per passar-ho bé. En el primer cas, potser cal ser valents i
trencar la tradició. Sense enfrontar-se, fent valer el seu dret a decidir.
Sigui com sigui, no deixis
que t'amarguin el Nadal!! Gaudeix-lo. A la teva manera. Sol o acompanyat,
treballant o amb la família. Però intenta gaudir d'allò que t'agrada, sigui la
música, la decoració o els torrons. Bon Nadal a tothom!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada