En els darrers 3 anys són
moltes les veus que s'han anat aixecant per denunciar públicament l'excessiva
influència que està acumulant la indústria farmacèutica a l'hora de determinar
què és allò que es pot considerar malaltia mental i com tractar-la.
Estem presenciant una
creixent i imparable expansió de categories diagnòstiques en salut mental. Per
exemple, en la nova versió del DSM-V (classificació dels trastorns mentals que
elabora la associació americana de psiquiatria), apareixen etiquetats com a
“malalties mentals” comportaments que en realitat no tenen res de patològics,
com poden ser la timidesa, la apatia, la introversió, etc. Fruit d'aquestes
crítiques i d'una important campanya de recollida de signatures s'ha aconseguit
que algunes de les noves propostes diagnòstiques més controvertides no
segueixin endavant.
El psiquiatra nord-americà
Daniel Carlat ha publicat un llibre: “Els
trastornats: El problema amb la psiquiatria. Les revelacions d'un metge
relacionades amb una professió en crisi”, en què explica els interessos (no
precisament científics) que van impulsar el canvi en la conceptualització dels
trastorns mentals cap a un model exclusivament bioquímic. Això equival a
explicar els trastorns com un problema exclusivament d'origen fisiològic o
químic, que nómés es pot solucionar amb l'ús de fàrmacs.
La revista PloS Medicine
també va publicar un article alertant dels greus conflictes d'interessos entre
molts dels experts que treballen en la elaboració de la nova versió del DSM-V
amb la indústria farmacèutica.
També la revista The
Guardian, al Regne Unit criticava la imparable ampliació de categories
diagnòstiques, advertint de les greus conseqüències que podria tenir per als
milers de persones que serien etiquetades com a “malaltes mentals” per tenir
comportaments que avui dia es consideren completament normals.
També està en dubte la
eficàcia real d'alguns dels fàrmacs denominats “de segona generació”. Cal tenir
en compte, que la majoria dels assajos clínics que es realitzen amb aquests
medicaments, estan finançats pels laboratoris farmacèutics. Els resultats que
s'obtenen dels estudis són múltiples i variats i, sospitosament, hi ha una
tendència a publicar aquells estudis que han obtingut resultats positius. L'any
2012, els Estats Units, han estat sancionats amb multes milionàries per
“publicitat enganyosa” conegudes firmes com Abbott o Johnson & Johnson, per
haver donat usos no aprovats d'alguns fàrmacs sense tenir prou proves
científiques sobre la seva seguretat i eficàcia i per ocultar els riscos,
respectivament.
També s'estan minimitzant
els possibles efectes secundaris d'alguns fàrmacs, que poden afectar al sistema
digestiu, la coagulació, la reproducció o el creixement.
Si bé, en alguns moments
puntuals de la nostra vida podem necessitar el recolzament farmacològic per a
superar una situació, cal no oblidar els beneficis de les teràpies
psicològiques, que no suposen cap risc per a la salut i no presenten cap efecte
secundari.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada