ELS GOSSOS
COMPRENEN ELS SENTIMENTS HUMANS I SÓN CAPAÇOS DE CONSOLAR-LOS
EMPATIA ANIMAL
La
Universitat Goldsmiths de Londres va fer un estudi amb 9 femelles i 9 mascles
de mida mitjana (10 mestissos, 3 labradors, 2 golden retriever, un vizia, un
pastor belga i un beagle) amb un rang d'edat entre 8 mesos i 2 anys. A més, van
participar els seus 18 amos, (14 dones i 4 homes), d'entre 34 i 72 anys, i un
dels investigadors, qui va complir el rol “d'estrany”.
Els
gossos són sensibles a l'angoixa dels humans. Si més no, així ho demostra
aquest estudi, que va analitzar el comportament dels gossos de diferents races
davant d'estímuls relacionats amb emocions de tercers. La investigació,
encapçalada per Deborah Custance, del departament de Psicologia, apareix
publicada a la revista científica Animal Cognition.
Segons
els investigadors, quan els gossos s'apropen i llepen o acaronen algú angoixat
no ho fan cercant recompensa, sinó que ho fan com una manera de consol.
Els
animals van ser posats davant persones que simulaven plorar, emetre un zum-zum
estrany o conversar. La majoria dels gossos participants es va apropar i va
tocar als humans que estaven plorant. A qui feia zum-zum es van apropar molt menys,
la qual cosa demostraria que l'aproximació no és per curiositat, sinó per una
empatia amb la persona que pateix. Cap gos es va interessar per les persones
quan simulaven conversar.
A més,
els gossos es van apropar a qui plorava, amb independència de si es tractava
del seu amo o una persona estranya.
Consultats
els amos dels divuit animals estudiats sobre quan havien estat receptius els
gossos a les emocions humanes en el passat, va resultar que un nombre important
havia reaccionat a situacions de tristesa del seu amo, a moments en què aquest
havia resultat ferit físicament, a situacions d’angoixa i d'alegria de l'amo.
Les proves no es van fer en laboratoris, sinó al propi domicili de l'animal.
L'amo i l'altra persona estranya estaven asseguts però separats per almenys dos
metres, mentre que una tercera persona fora de la vista de l'animal va
enregistrar les situacions.
Cada
animal va ser exposat al següent escenari: l'amo plorava, l’estrany plorava, l'amo
feia el zum-zum, l'estrany repetia el zum-zum. A més, les dues persones
interactuaven en els períodes d’entremig.
L'estudi
contrasta amb un altre realitzat el 2006, en què es va simular un atac de cor
de l'amo. Com que l'animal va ser incapaç de buscar ajut, els autors van
concloure que els animals eren incapaços de comprendre la natura d'una
emergència o de cercar ajut.
Al
respecte, Custance observa en l'estudi que allà s'estava buscant un
comportament més complex que l'acte de respondre de manera empàtica. La
zoopsiquiatra xilena Daniela Navarrete Talloni explica que els gossos han
desenvolupat la capacitat de desxifrar el llenguatge no verbal dels humans
gràcies als molts anys de domesticació i convivència estreta. “Són capaços
d'entendre signes i ganyotes, reptes i tendresa solament amb mirar als seus
amos...entenen els somriures i les llàgrimes, i fan el possible per reconfortar
en cas de ser necessari”, comenta. Això s'explica, diu la veterinària, perquè
es tracta d'animals gregaris, que viuen en gossades on necessiten entendre i
empatitzar amb els altres integrants del grup.
El cas
dels gats, no obstant, és una mica diferent. “No és una conducta habitual
perquè són animals de tipus solitari i més aviat d'ordre jeràrquic territorial,
però han après certes conductes d'empatia molt semblants a les dels gossos”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada