Hem
vist les tres primeres etapes d'una relació: enamorament, fase simbiòtica i
diferenciació, aquesta darrera, amb alguns dels punts que s'han de treballar i acordar
dins de la parella. Continuem, doncs, veient com són les següents etapes.
Quan la
relació es va fent més sòlida i duradora i ja s'han parlat diferents temes que
afecten a la parella, apareix el que s'anomena la fase de pràctiques. En
aquesta fase, l'energia estarà en el desenvolupament de les diferències
individuals. Si abans l'energia es centrava dins de la parella, ara es centrarà
en fer activitats externes. Aquesta independència dels dos individus cal que es
visqui amb alegria. Però pot ser que una de les dues persones ho visqui amb
angoixa, mentre l'altre viu de manera satisfactòria la seva independència. És
comú que això condueixi a una crisi de parella, en la qual un se sent lligat i
l'altre abandonat. Acostuma a ser motiu de consulta o de trencament. Si se
supera aquesta etapa de manera satisfactòria per als dos, es passarà a la
cinquena fase:
Fase
d'apropament. Quan les dues persones s'han diferenciat, com a individus
i s'han acceptat les diferències per les dues parts, i es viu de manera satisfactòria
i amb respecte mutu aquesta diferenciació, hi haurà novament un apropament. La
intimitat tindrà una base molt sòlida. Les dues persones es cuiden mútuament i
poden estar bé, tant fent coses junts com per separat.
Fase
d'interdependència mútua. Cadascú desenvolupa la seva vida i la parella forma part
d'aquesta vida. Els problemes a treballar són sobre la vida quotidiana, doncs
les bases de la relació ja estan ben assentades. Quan un dels dos té un
problema, la parella hi és per recolzar-lo. Aquest és el punt al què arriben
les relacions sanes de llarga durada.
Hi ha
persones que, per diversos motius, mai passen d'una determinada fase en cap de
les seves relacions.
Hi ha
persones que no passen de la simple aventura. Molta passió, però sense arribar
a comprometre's ni a conèixer a l'altra persona.
D’altres
persones es quedaran a la fase romàntica, a l'enamorament, però no poden
acceptar la diferenciació, ho viuen com “la fi de l'amor”. Les seves relacions
no arribaran a madurar. No arriben a conèixer qui és realment l'altra persona.
Per superar
l'etapa de la diferenciació, veritablement les dues persones han d'estar
disposades a negociar, a conèixer-se, a dialogar, a acceptar les diferències. És
quan ens adonem de “qui és l'altre persona en realitat”. I pot ser que no ens
agradi el que trobem. O pot ser que ho haguem vist des del començament però ens
ho haguem estat negant a nosaltres mateixos, minimitzant-ho, “no n’hi ha per
tant”, o pensant que l'altre “ja canviarà”. És una fase difícil, de proves, i,
si se supera, en les fases següents la relació es tornarà sòlida i estable. És
quan la gent decideix anar a viure junta, casar-se, tenir fills, etc. Aquí la
passió ja no és l'eix central de la relació: aquesta va deixant protagonisme a
la intimitat i al compromís.
La
setmana que ve: factors d'èxit per a una relació duradora.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada