El procés del dol (1)

Al llarg de la vida són moltes les circumstàncies en què ens hem d'acomiadar de persones, coses i situacions. La mort d'algú proper és potser la més evident, però n'hi ha moltes altres: una separació de parella, barallar-nos amb un familiar o amic, marxar a viure a un altre lloc... i també els canvis de casa, d'escola, de feina, etc. suposen acomiadar-se d'una situació, un lloc, unes persones, una rutina...

En qualsevol d'aquestes situacions, passem pel que coneixem com a procés de dol. Evidentment no serà el mateix acomiadar-se d'una persona que ens ha deixat per sempre, que d'una casa o escola. Però el procés pel què passem és el mateix.
Tothom acompanya a la persona que ha perdut un ésser estimat, tothom sap que està passant per un procés dolorós i difícil, però molts cops passem per alt el dolor que significa perdre una feina, haver d'emigrar, barallar-se amb un amic o acabar els estudis i saber que no tornaràs a l'escola en la què has passat uns anys de la teva vida.

És important ser conscients del nostre dolor i respectar-lo. Molts cops neguem els nostres sentiments negatius de dolor, tristesa, etc. perquè pensem que no ens entendran, o que estan mal vistos, o que “no toca” estar trist perquè hem acabat una etapa de la vida. Però si prenem consciència del procés que estem vivint i ens donem el permís per viure la tristesa, la ràbia, etc. i ens respectem un temps de dol, serà molt més fàcil “encaixar” el canvi i acceptar la nova situació.


Les etapes d'un procés de dol son 5. Normalment, les persones van passant per aquestes etapes de manera espontània, i triguen més o menys temps en passar-les, depenent de la personalitat de cadascú i de la gravetat de la pèrdua. Alguns cops, ens quedem “encallats” en una d'aquestes etapes, i podem necessitar l'ajut d'un professional per superar-ho i continuar endavant.

1. Acceptació dels fets: És freqüent passar per una etapa de negació, de no acceptació de la pèrdua. Com més propera, dolorosa i injusta sigui, més ens costarà d'acceptar. Davant la mort, s'accepta com a “llei de vida” que marxi una persona gran, i serà molt més difícil encaixar la mort d'algú jove o d'un nen. Una malaltia llarga, amb patiment per a la persona, ens farà acceptar millor la mort, que en un accident sobtat. Molts cops preveiem el final d'una etapa (quan estem acabant la formació acadèmica o veiem que una relació de parella no funciona, per exemple), i tenim temps per anar-nos preparant per al final.

Els finals “sobtats” són més difícils d'acceptar. Hi ha casos extrems, en els quals la persona es pot passar anys negant la realitat, per exemple, en una separació de parella. La persona s'aferra a la fantasia de que “no passa res”, o “és un refredament temporal de la relació”. El problema d'aquesta negació és que la persona no avança, no rep el present per seguir endavant amb la seva vida.  O davant d'una mort, hi ha persones que es passen anys mantenint present a la persona que ha marxat, parlant imaginàriament amb ella, aferrant-se a coses materials que li recorden aquesta persona, etc. Això és normal fer-ho durant un temps, però si s'allarga massa, la persona no rep el present. És una fugida de la realitat.


Telf.:  605 52 52 81



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada