Vèiem
la setmana passada, que la rabia és un dels quatre sentiments
bàsics, que és la resposta a un estímul extern d'agressió o
perill i que ha de ser proporcionada a l'estímul que la provoca.
També, que hi ha diferents maneres de canalitzar-la.
Però
hi ha un ús, no tant sa, que algunes persones en fan: serveix per a
manipular als altres.
Una
resposta de ràbia, com un crit, pot aturar una agressió. Algunes
arts marcials utilitzen el crit, acompanyant el moviment físic, com
una eina d'intimidació cap al contrincant. Quan una persona, per
exemple, ens està insultant sense parar, un crit el pot fer aturar.
I és bo que el fem aturar, de la manera que sigui. Però una
agressió física davant d'un insult, seria una resposta
desproporcionada, que pot fomentar una escalada d'agressivitat.
Però
hi ha un altre ús, no tant sa, de la ràbia: es el que anomenem
“jocs de poder”. Hi ha persones, que per aconseguir el que volen
dels altres, els intimiden, amb crits, insults, amenaces, etc. Hi ha
persones que ho fan de manera habitual, sigui quina sigui la situació
i el lloc: necessiten tenir el poder sobre l'altre persona. Aquestes
persones, pensen que tenen “el dret” a fer-ho, que ho fan per a
obtenir justícia, per “ajudar” a l'altre a canviar, etc.
Justifiquen la seva manera d'actuar com una cosa que és necessària.
Hi
ha persones que són més sensibles a les reaccions de rabia dels
altres. Això depèn de la història personal de cadascú. Si a una
persona, de petita, li han ensenyat a raonar, serà menys vulnerable,
que una altra amb la qual utilitzaven les amenaces, càstigs, crits,
etc.
Hi
ha pares i mares que utilitzen sistemàticament el càstig, el crit,
fins i tot l'insult per, presumptament, educar als fills. Aquests
nens i nenes, creixen amb la por, i queden condicionats davant la
ràbia dels altres. Fins i tot una mala cara d'una altra persona, els
condiciona en les seves decisions. Sovint veiem parelles en les quals
una persona domina a l'altra, la condiciona, simplement amb un to de
veu més alt, o una mala mirada. I ens plantegem com és que aquesta
persona “es deixa” manipular d'aquesta manera. Segurament és una
resposta automàtica, no raonada, que respon a una programació
interna que té la persona. Es va acostumar a obeir per evitar les
males cares. (o les amenaces, o els crits...). I ho segueix fent,
sense adonar-se, o sense saber què fer per evitar-ho.
Hem
de tenir sempre la raó? Què
passa quan estem a l'altra banda de la parella, quan som els
“dominadors”? Els amics han d'anar sempre a on nosaltres volem, i
si no, els fem males cares? Aconseguim el què volem, a base de
manifestar enfado? Anem pel món posant males cares a tothom? I amb
aquesta actitud, aconseguim que els altres facin el què volem? Si
les respostes a tot això són positives, estem manipulant als altres
amb la ràbia. Probablement ens envoltem de persones a les quals
podem dominar, i ens apartem d'aquelles amb qui no podem fer-ho.
Reconèixer
això, és dur, però és un primer pas per al canvi, si volem ser
persones més sanes i més justes. Les relacions humanes s'han de
basar en el respecte cap a l'altre, cap a les seves decisions,
pensaments, creences, etc. I això implica acceptar la diferència, i
reconèixer els drets de l'altre. No podem pretendre sortir-nos
sempre amb la nostra, a qualsevol preu.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada