Per què fallen els nostres projectes?
(Dedicat
a J)
Vèiem la setmana
passada quin és l’origen de l’actitud negativa o pessimista, i també alguns
dels mecanismes que utilitzen les persones pessimistes per formar pensaments
negatius: la generalització (tothom, sempre...) i centrar les conclusions en la
persona, i no en allò que ha fet (“sóc un desastre”, en comptes d’”això no m’ha
sortit bé”).
Un altre qüestió a
tenir en compte és fer un pensament realista quan comencem una tasca: tots els
projectes es poden veure truncats i tots els camins tenen les seves pedres: les
dificultats són inherents a qualsevol fita. Si pensem que tot ha de sortir
perfecte, què passarà quan ensopeguem en la primera pedra?; la persona
positiva, s’aixecarà i continuarà endavant. El pessimista, pensarà que el camí
té massa pedres, i tornarà enrere.
Un excés d’actitud
crítica acostuma a ser causa de fracàs: i la crítica es menja la nostra
energia. Quan ens auto-critiquem, pensem en si, aquesta crítica, li faríem a
una persona que estimem molt: som justos amb nosaltres mateixos? o ens estem
maltractant? Tota persona té dret a equivocar-se, tots tenim dret a rectificar.
Tots mereixem una altra oportunitat. I nosaltres també. Sovint, som
capaços de perdonar els errors dels altres, però som implacables amb nosaltres
mateixos.
Quan iniciem el camí
cap a una meta, cal que ens plantegem si allò que ens proposem és factible:
no és el mateix pujar una muntanya petita, que intentar arribar al cim de
l’Everest. A la muntanya petita, hi arribarem amb més facilitat. Però per pujar
a l’Everest, ens hem de plantejar si realment entra dins de les nostres possibilitats:
si és així, hem de fer una planificació realista: quant d’entrenament
necessitem, quant de temps, si hem de demanar ajut a algú, etc.
Les presses són
enemigues de tot projecte: sovint volem obtenir resultats de manera immediata,
i perdem la paciència molt aviat. Cal prendre el temps necessari per
preparar-nos, anar corregint errors, aprenent el que calgui, i
fer una planificació realista del temps. Valorar els petits resultats, ens animarà
a continuar endavant.
Administrar
bé la nostra energia és important. Quan ens
centrem en aconseguir alguna cosa, posem gran part de la nostra energia en
allò. Però cal tenir en compte quanta energia (i temps, dedicació, etc)
necessitem per al nostre projecte, i quanta en necessitem per a totes les
altres coses. En la vida quotidiana, tenim diverses obligacions i també certes
necessitats. I no les podem deixar de banda indefinidament per dedicar-nos només
a una cosa. En això també cal ser realista, potser la consecució de la nostra
meta serà més llunyana, si hem de repartir el temps i les forces en diverses
coses. Haurem de prioritzar les coses importants i renunciar a algunes altres
si volem centrar les forces en el nostre projecte.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada