(Dedicat
a K)
Vull plantejar dues
qüestions abans d’abordar el tema de la soledat:
Cas 1: Una persona que
va dissabte a la tarda a un centre comercial, on a més a més hi ha un concert
per a adolescents. Hi ha massa gent per poder caminar amb tranquil·litat.
Aquesta persona, envoltada d’una multitud, penseu que se sent sola o
acompanyada?
Cas 2: Una persona que
ha decidit anar a viure a una caseta de pastor solitària, enmig d’una muntanya.
Té un gos, dues cabres i unes quantes gallines. Com se sent aquesta persona? Sola?
penseu que és feliç?
La por a la soledat és
també la por al buit. Moltes
persones tenen la televisió o la música sempre encesa perquè no suporten el
silenci. O estan permanentment connectades al món per internet o pel mòbil.
Aquesta sensació de
buit sembla com un abisme, un forat negre, on no ens atrevim a mirar.
A la nostra societat
hi ha una excessiva valoració de la companyia. Des de petits ens inculquen la
idea subliminal que fer algunes coses sol és sinònim de tristesa,
d’abandonament o de no ser estimat. Molta gent és incapaç d’anar al metge, o al
cinema o al teatre sola, i molt menys viatjar sola. Sovint, quan ens parlen
d’algú que viu sol, s’afegeix l’adjectiu “el pobre...”, com si fos una mena de
desgràcia o aquesta persona fos digne de pena.
En altres cultures, especialment
les orientals, es valora la soledat com una eina per connectar amb l’interior i
amb el transcendental. La meditació és una tècnica que consisteix en aïllar-se
durant una estona de tot estímul extern, fins i tot del propi pensament, per a
deixar la ment lliure i connectar amb nosaltres mateixos. Ens ajudarà a
centrar-nos, a entendre’ns millor i a trobar solucions als nostres problemes.
Molts artistes i
escriptors es retiren del món per crear les seves obres. Podem dir, doncs, que
la soledat és beneficiosa per concentrar-se, per centrar-se en un mateix. És el
que es coneix com a buit fèrtil. És
aquest buit del qual sorgeixen les millors idees i creacions.
Quan els problemes ens
sobrepassen, necessitem tornar al “punt zero” per començar de nou. Allunyar-nos
de tot i de tothom pot ser molt beneficiós per centrar-nos en nosaltres
mateixos i re-ordenar la nostra vida i les nostres idees. Per escoltar les
nostres necessitats, que sovint oblidem.
Però necessitem als altres?
Amb quina freqüència i intensitat?
Les persones
necessitem a les altres persones. Som “animals socials”, acostumats a viure en
comunitat i interactuar amb els altres. Però també necessitem aïllar-nos de
tant en tant. És necessari desconnectar de l’exterior per poder connectar amb
el nostre interior. Tant negatiu és tenir dificultats per contactar amb els
altres, com no ser capaç de desconnectar mai. El grau de contacte i
retirada està en funció del nostre tipus de personalitat i per això cal que
trobem el nostre equilibri personal entre solitud i companyia. Però no oblidem,
que ambdues són necessàries.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada