La por a la soledat

(Dedicat a K)

Vull plantejar dues qüestions abans d’abordar el tema de la soledat:
Cas 1: Una persona que va dissabte a la tarda a un centre comercial, on a més a més hi ha un concert per a adolescents. Hi ha massa gent per poder caminar amb tranquil·litat. Aquesta persona, envoltada d’una multitud, penseu que se sent sola o acompanyada?
Cas 2: Una persona que ha decidit anar a viure a una caseta de pastor solitària, enmig d’una muntanya. Té un gos, dues cabres i unes quantes gallines. Com se sent aquesta persona? Sola? penseu que és feliç?

La por a la soledat és també la por al buit. Moltes persones tenen la televisió o la música sempre encesa perquè no suporten el silenci. O estan permanentment connectades al món per internet o pel mòbil.
Aquesta sensació de buit sembla com un abisme, un forat negre, on no ens atrevim a mirar.  


A la nostra societat hi ha una excessiva valoració de la companyia. Des de petits ens inculquen la idea subliminal que fer algunes coses sol és sinònim de tristesa, d’abandonament o de no ser estimat. Molta gent és incapaç d’anar al metge, o al cinema o al teatre sola, i molt menys viatjar sola. Sovint, quan ens parlen d’algú que viu sol, s’afegeix l’adjectiu “el pobre...”, com si fos una mena de desgràcia o aquesta persona fos digne de pena.

En altres cultures, especialment les orientals, es valora la soledat com una eina per connectar amb l’interior i amb el transcendental. La meditació és una tècnica que consisteix en aïllar-se durant una estona de tot estímul extern, fins i tot del propi pensament, per a deixar la ment lliure i connectar amb nosaltres mateixos. Ens ajudarà a centrar-nos, a entendre’ns millor i a trobar solucions als nostres problemes.

Molts artistes i escriptors es retiren del món per crear les seves obres. Podem dir, doncs, que la soledat és beneficiosa per concentrar-se, per centrar-se en un mateix. És el que es coneix com a buit fèrtil. És aquest buit del qual sorgeixen les millors idees i creacions.


Quan els problemes ens sobrepassen, necessitem tornar al “punt zero” per començar de nou. Allunyar-nos de tot i de tothom pot ser molt beneficiós per centrar-nos en nosaltres mateixos i re-ordenar la nostra vida i les nostres idees. Per escoltar les nostres necessitats, que sovint oblidem.

Però necessitem als altres? Amb quina freqüència i intensitat?
Les persones necessitem a les altres persones. Som “animals socials”, acostumats a viure en comunitat i interactuar amb els altres. Però també necessitem aïllar-nos de tant en tant. És necessari desconnectar de l’exterior per poder connectar amb el nostre interior. Tant negatiu és tenir dificultats per contactar amb els altres, com no ser capaç de desconnectar mai. El grau de contacte i retirada està en funció del nostre tipus de personalitat i per això cal que trobem el nostre equilibri personal entre solitud i companyia. Però no oblidem, que ambdues són necessàries.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada