Fa un
temps, dins dels articles sobre les etapes d’evolució de la vida, vaig fer un
article sobre l’adolescència, que va tenir molt bona acollida. Algunes persones
em van demanar d’aprofundir en aquest tema. Ara, inicio un seguit d’articles
que intentaran aportar una mica de llum sobre les qüestions que envolten
aquesta complexa etapa vital.
L’adolescència
és l’etapa de la vida on més canvis es fan. I aquests canvis, que són profunds
i complexos, també afecten a les persones que envolten l’adolescent, i de
manera molt especial als pares, que s’hauran d’anar adaptant i replantejant molts
dels seus principis i idees.
Els canvis físics
L’adolescència
té una vessant fisiològica, que s’anomena pubertat. Són els canvis físics que
experimenten els nens i les nenes. En les nenes apareix entre els deu i mig i
els onze, i en els nens, de dotze i mig a tretze. Però això varia molt en
funció de la genètica, l’alimentació, la zona geogràfica, etc. Podem trobar
nens i nenes de 10 anys molt desenvolupats, o nois de tretze o catorze que ho
estan poc. Els canvis físics poden repercutir a nivell psicològic de diverses
maneres:
D’una
banda, les noies que estan molt desenvolupades a una edat precoç, es trobaran
amb que, de sobte, els nois començaran a tractar-les de manera diferent, i
probablement la seva maduració psicològica no està al mateix nivell. Això els
pot causar inseguretat i sobretot, no saber com reaccionar davant el nou
tractament que els fan els nois. Es freqüent que vulguin amagar la seva
feminitat amb roba ampla, o pel contrari, que actuïn com si tinguessin més edat
de la que tenen en realitat.
A
l’extrem contrari, tenim les noies que triguen a desenvolupar-se, i quan les
seves companyes de dotze o tretze ja llueixen un cos de dona, elles es troben
diferents, i això serà causa de complexos. Cal afegir l’efecte d’algunes burles
que es trobaran, amb molt poc tacte, per part d’altres adolescents.
Als
nois els passa una cosa semblant, però els que més patiran són els que triguen
a créixer i desenvolupar-se, que es poden sentir molt acomplexats davant dels
nois que són més alts i corpulents.
Als
nois i noies se’ls ha d’explicar quins
canvis farà el seu cos, a fi de que els visquin amb normalitat. Molt
sovint, si no estan informats, ho viuen amb angoixa, pensant que el que els
està passant no és normal. A més, acostumen a comparar-se amb els amics, i es
troben que “jo no sóc igual que fulanet o fulaneta”.
L’acceptació
del propi cos, en moltes persones no arribarà fins ben entrada la maduresa.
Estem subjectes a molta pressió social sobre els cànons de bellesa, uns cànons
que només estan a l’abast d’uns pocs, però que sembla que, si no els tens, ets
“un ésser inferior o imperfecte”. La major part de la població té algun complex
respecte al seu físic. Si això ens passa als adults, imaginem com ho viuen els
adolescents, que d’una banda estan en plena metamorfosi física, que no saben
qui són, que el seu cos creix, es transforma, els surt pèl a qualsevol lloc, es
fa gran, s’eixampla i s’estira per diversos llocs sense poder controlar-ho, i a
més, no tenen la suficient maduresa psicològica ni la informació necessària per
relativitzar la bellesa física, el bombardeig publicitari i la pressió social.
Tots els nois i noies voldrien assemblar-se als seus ídols. I cap d’ells s’hi assembla.
Cal que puguem parlar amb ells de tot això, que els anem ajudant a sentir-se bé
amb el seu propi cos, a valorar i potenciar aquelles característiques físiques
que els fan “especials”: Els ulls, una cara bonica, un somriure... que vagin
assumint a poc a poc que, sigui quin sigui el seu aspecte, les persones que els
estimen ho fan per qui són i no per com són.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada