Continuem amb les etapes de
la vida, la seva evolució i les crisis que comporta el canvi d’una etapa a una
altra. Avui parlarem de l’entrada a la maduresa, que situarem a finals dels 40
i començaments dels 50 anys i que durarà fins a l’entrada de l’ancianitat.
Arribats a aquestes edats,
la persona normalment ha assolit la estabilitat en molts aspectes de la seva
vida. (La crisi actual ha canviat en part aquesta estabilitat creant noves
circumstàncies). En circumstàncies normals, la persona ha arribar a un punt a
nivell professional en el que cada cop sent menys la necessitat de seguir
“escalant” i preferirà la seguretat i la comoditat d’una rutina ja coneguda,
deixant pas als més joves a les aspiracions d’ascens, lluita, progrés, etc.
Generalment els fills han
crescut i la seva progressiva independència deixa més espai per a la
realització personal: les festes d’aniversari i les exhibicions escolars deixen
pas a més temps per a l’adult, que podrà reprendre o iniciar noves activitats.
La parella s’ha tornat
estable, la passió del començament va desaparèixer fa anys donant pas a una
relació basada en la confiança i amb molt més espai per a cadascú. Els rols
estan definits i també les aficions de cada un, així com els espais compartits
pels dos.
Tant si hi ha parella o
fills com si no, la persona es va “asserenant”. Es van acceptant les
limitacions, tant de la pròpia vida com del cos. Les energies van minvant i amb
elles l’impuls emprenedor. Cada cop costa més començar coses noves, i en tot
cas les aficions seran cada cop més “tranquil·les”. Això implica renunciar a
certs ideals, el que comporta sovint dificultat, sensació “d’envelliment”, de
que “s’escapa el tren”.
Els valors també van
variant: la experimentació, el risc, l’adrenalina, l’afany per descobrir coses
noves, van donant pas a la comprensió, el respecte a si mateix i una valoració
d’allò que ja s’ha viscut, a l’obra realitzada.
Poc a poc es va acceptant la
transitorietat (que estem en aquest món “de pas”) i es van assumint els canvis
físics. Això també pot ser font de problemes i frustracions, sobre tot si la
persona ha centrat molt la seva vida en aspectes físics, com “estar guapo”,
“estar en forma”, etc. De vegades costa molt d’acceptar aquests canvis i la
persona pot caure en un afany desmesurat de “demostrar que encara val”, d’intentar
aparentar menys edat de la real, etc.
També és freqüent en aquesta
etapa desenvolupar un ressentiment contra tot allò que és nou i contra els
joves. Sorgeixen prejudicis cap a la joventut, que no són més que símptomes d’una
certa “enveja de la joventut”, i d’una dificultat tant per acceptar el propi
envelliment com de valorar la pròpia experiència i tot el que s’ha aconseguit
en la vida.
La propera setmana,
l’entrada en l’ancianitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada