L'adult jove i la construcció del futur

Vèiem la setmana passada com l’adolescent es reafirma, fa un judici del món, dels altres i de si mateix, i assoleix certa independència amb responsabilitat per passar a la següent etapa, la que anomenem “l’adult jove”.

Aquesta nova etapa, anirà dels 18 o 20 o inclús més tard, depenent de les circumstàncies (avui en dia, amb les dificultats per trobar feina i que molts joves viuen amb els pares fins tard, s’ha allargat molt l’etapa més “dependent” de l’adolescència) fins el que anomenarem “crisi de l’experiència del límit” (o crisi dels 30).


En aquesta nova etapa, la persona ja coneix les seves capacitats, enfoca la seva vida professional cap a allò que li agrada, intentarà preparar-se i cercar una sortida professional en aquest sentit. També començarà a recolzar-se en si mateix, ja no tant en els pares, tant en un sentit econòmic (pagar-se algunes coses, si pot) com en autonomia (fer-se el menjar, arreglar les seves coses, etc). Si la persona es segueix repenjant en que li facin tot i li paguin els “vicis” és que encara està ancorat en l’adolescència, no ha assumit el que anomenem “llibertat amb responsabilitat”. En aquesta etapa la persona té el desig de buscar-se el seu propi espai, compartir pis o buscar-lo sol o en parella.
Es prenen decisions importants, tant a nivell professional i vocacional com de la manera de viure les relacions: si vull parella o no, si vull una relació oberta, o enfocar la meva vida a formar una relació estable i un projecte de vida en comú amb una altra persona, si voldré tenir fills...
També es van desenvolupant els valors ètics, creant-se els seus propis valors, basats en vivències i decisions personals.
El grup, la “colla”, que tant important era en l’adolescència, dóna pas a relacions més “obertes”, un cert individualisme, i es comencen a triar les amistats. Es passa per una “crisi del concepte d’amistat”, que tant s’idealitza en l’adolescència. Molts cops aquest allunyament dels amics, es viu com una traïció, com un abandonament.

Aquesta etapa de la vida també es caracteritza per un cert idealisme, es creu que és possible “canviar el món”, es lluita aferrissadament pels propis ideals i valors.

El pas per aquesta etapa és la veritable conquesta de la independència, de la individuació. Comença en l’adolescència, i acabarà en la persona adulta, la persona que es sosté a si mateixa.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada