Què pensem i sentim de
nosaltres mateixos? Quina imatge tenim dels altres? Quina és la nostra
percepció del món?
Tot això ve determinat
per la nostra actitud vital. Segons l’autor A. Harris, hi ha cinc posicions
vitals: +/+,
+-/+-, -/+, +/-
i -/-.
Jo estic bé, tu estàs bé: Es
representa +/+. El “jo” defineix com em sento jo amb mi mateix i respecte als
altres. “Tu” representa a les altres persones amb qui ens relacionem i al món
en general.
Si creiem que “jo
estic bé” vol dir que crec que puc comptar amb mi mateix, que confio amb les
meves capacitats, que puc afrontar diferents situacions i problemes.
Si creiem que “tu
estàs bé” vol dir que veiem als altres d’igual a igual, no els creiem ni
millors ni pitjors, ni més ni menys capacitats que nosaltres.
Però no caiguem en el
perill de creure que nosaltres SEMPRE estem bé, i que la gent i el món SEMPRE
està bé. Es una visió idealitzada de la realitat. La posició més sana seria
+-/+-, és a dir, normalment estic bé, normalment tu i el món esteu bé, però no
sempre. Aquesta és la posició vital realista. És la que ens fa ser conscients
de les nostres limitacions i les dels altres.
Jo estic malament, tu estàs bé: Es
representa -/+. Aquesta és la posició vital de les persones que pensen que els
altres tenen més capacitats que ells, i per tant, “si tu estàs bé”, “tu has de
cuidar de mi” (o decidir per mi, o fer les coses per mi...). És la posició de
les persones que tendeixen a la depressió i/o a la dependència. Per sortir
d’aquest paper, hauran d’admetre que també ells tenen capacitats, hauran de
començar a fer-les servir, i deixar de creure que els altres són millors i que
a més a més tenen “l’obligació” de fer-m’ho tot.
Jo estic bé, tu estàs malament: Es
representa +/-. És la persona que es creu amb més capacitats, més drets, etc.
que els altres. O bé pot desenvolupar una actitud salvadora cap als -/+ i crear
junts una relació simbiòtica (de dependència), o bé es creu superior (que és el
cas del narcisista), que pensa que té més drets que la resta de la gent i que
mereix un tracte especial. També les persones amb personalitat paranoide creuen
estar bé i que els altres no ho estan. No accepten la seva pròpia condició.
Jo estic malament, tu estàs malament: Es representa -/-. És una posició vital molt autodestructiva. La persona
considera que està malament, però com que creu que la vida i el món no valen la
pena, no faran res per millorar. Es l’actitud de la persona que es droga, de
l’alcohòlic, etc. Pensen que no val la pena l’esforç de canviar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada