Veiem en articles anteriors que distribuïm el nostre temps en 6 tipus d’activitats: Aïllament, activitat, rituals, passatemps, jocs i intimitat. Continuem veient i analitzant cada tipus d’activitat.
Els rituals: Són transaccions
simples, programades socialment i molt estructurades, és a dir, tothom sap què
ha de fer. Corresponen als patrons culturals. Per exemple: les salutacions,
converses intranscendents, les celebracions preestablertes, celebracions
religioses, etc. Un exemple típic és la conversa que té lloc dins d’un
ascensor, a on passem un minut amb el veí, del que no sabem gairebé res de la
seva vida: es parla del temps que fa; si plou, si fa sol o fred, o molta calor.
És un tema neutre, amb el que costa poc posar-se d’acord. O, per exemple, un
casament. Hi ha intercanvi de carícies, però són de baixa intensitat. En
algunes cultures, hi ha més carícies i de més intensitat.
Els passatemps: Són transaccions que varien en complexitat i extensió, i es donen en una situació social. Són converses sobre un tema que no té gaire transcendència, omplen el temps, permeten el contacte social i proporcionen moltes carícies d’intensitat mitjana i poc compromís. Es pot parlar de política, dels fills, dels preus de consum, de cotxes, del sexe contrari, etc. A més són el “camp de proves” per seleccionar o rebutjar als nostres futurs companys de jocs o intimitat.
Els jocs: Són transaccions que
es donen generalment en cercles més íntims, família, companys de feina o
estudis, amics propers. Són situacions que es repeteixen freqüentment, a cops
contínuament. Sempre són iguals. Tots els qui hi intervenen acaben rebent el
seu premi, “sentir-se malament”. Ja es van tractar a fons els jocs psicològics
en articles anteriors: els principals rols són: perseguidor, salvador, víctima
i espectador.
La intimitat: És el nivell més intens de la relació humana, no hi ha motivacions ocultes i proporciona el nivell màxim d’intensitat en les carícies. Hi ha intercanvi d’idees, experiències, sentiments, i sobre tot, hi ha intercanvi des del nen intern d’una persona cap al nen intern de l’altra persona. Arribar a tenir intimitat és una aspiració humana; si fracassa, la persona dedicarà més temps a d’altres tipus de relació, fonamentalment en els jocs.
Hem vist els 6 tipus d’activitats en què distribuïm els nostre temps. Com dèiem al començament, hi ha d’haver un equilibri. Si la persona dedica el 80% del seu temps a una sola d’aquestes activitats (els jocs, els rituals, aïllament...) hi haurà carència de carícies i d’activitats. Això es converteix en un problema.
Al proper article, les actituds vitals: què sentim de nosaltres mateixos, dels altres i del món.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada