El temps és la
possibilitat que tenen els éssers humans per a créixer i desenvolupar-se.
És on té lloc el
contacte amb els altres o l’aïllament.
Segons Erich Berne, hi
ha 6 tipus d’activitats amb les quals ocupem tot el nostre temps. I perquè la
persona porti una vida emocionalment sana, hi ha d’haver un equilibri entre els
diferents tipus d’activitats. Si hi ha un excés d’una o un defecte de l’altra,
és senyal d’un desequilibri a les nostres activitats, ens estem perdent alguna
cosa, o estem evitant coses. O estem obsessionats per quelcom.
Els 6 tipus
d’activitats són: Aïllament, activitat, rituals, passatemps, jocs i intimitat.
L’aïllament o retirada: No hi ha relació amb
els altres. És el temps que ens serveix per a reflexionar, introjectar-nos
(mirar cap al nostre interior), tenir-nos més en compte, escoltar quines
necessitats estem desatenent..., és l’estona per a llegir, escoltar música,
relaxar-se, pensar, etc.
La part negativa és
que algú aïllat pot ocupar el seu temps en somniar i en fantasies, diàlegs
interns negatius, projeccions cap al passat o el futur, però sense viure l’aquí
i ara.
Tots necessitem cert
grau d’aïllament de tant en tant. La manca d’aïllament no ens permet
centrar-nos en nosaltres mateixos.La gent que evita estar aïllada i té una necessitat constant de contacte amb els altres, també denota un problema, probablement de dependència. En l’altre extrem, trobarem a la persona que evita deliberadament el contacte amb els altres, per pors, per manca d’habilitats socials, per timidesa, etc. També són temes a tenir en compte.
La persona, durant la retirada, no rep carícies* de l’exterior, tot i que pot donar-se auto-carícies, però aquestes no són suficients com a font de reconeixement.
L’activitat: El temps que fem
servir en l’activitat està molt programat i orientat a la realització d’una
tasca. Va des de les obligacions (feina, cuidar d’algú altre) a les necessitats
(alimentació, higiene personal, netejar la casa...) o les activitats d’oci,
esportives, etc. Estan dirigits cap al contacte amb la realitat. L’activitat es
pot fer sol o amb d’altres persones. Són transaccions adult-adult. Omplen una
gran part del temps de les persones i proporcionen carícies generalment
condicionades. Són importants, però no suficients per a la persona.
* Entenem per “carícies” qualsevol estímul dels
altres, ja sigui positiu, negatiu, condicional, incondicional, de llàstima,
etc. Per a més informació, veure l’article sobre estímuls, carícies i reforços.
La setmana que ve,
continuarem amb l’estructuració del temps.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada