Qui és l’espectador?
Es aquella persona,
que no s’implica en res.
En una família, que es
relaciona bàsicament, a través dels jocs negatius, és aquell membre, que està
al marge i no participa. En aquest aspecte, la seva actuació és més sana que la
dels altres.
Però l’actitud de
l’espectador, té la seva vessant negativa: quan CAL col·laborar en algun
assumpte d’importància. L’espectador, acostumat a mantenir-se al marge, ho
continuarà fent, convertint-se en un “nen egocèntric”, amb el qual “no va la
cosa”. Per exemple, és freqüent, que quan el pare o mare han de passar per una
intervenció quirúrgica, estan malalts o necessiten algun tipus d’ajut,
l’espectador es desentengui totalment i no assumeixi cap responsabilitat. En
aquests casos, els altres membres de la família, assumeixen tota la càrrega, i
sempre hi ha algú que “disculpa” a l’espectador, perquè “ja sabem com és”.
Podria semblar que
aquesta és una manera sana de relacionar-se, però en realitat només és una
manera “evitativa”. De tota manera, tindrà més facilitat per aprendre formes
sanes de relació una persona que no entra dins el triangle tòxic,
(Perseguidor-Víctima-Salvador) que aquella persona que té com a manera habitual
de funcionament la manipulació.
I fins aquí, hem vist
la descripció de les maneres de relacionar-se “no sanes”. En propers articles,
veurem com funcionen els jocs psicològics, com manipulem i com caiem en les
manipulacions dels altres, un cop i un altre, i també veurem les maneres
d’evitar tot això.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada