Hem
vist dos tipus d’actituds victimistes: Els que es menystenen, actuen como si
tinguessin menys recursos que els altres, i les víctimes exigents, que es
creuen mereixedors d’un tracte especial degut a la seva condició de víctimes.
Hi ha un tercer tipus, que veurem a continuació:
La víctima autodestructiva.
Es un
personatge que és conscient de que està malament, però com que creu que la vida
no val la pena, pensa que no cal esforçar-se en millorar. La seva actitud vital
és autodestructiva. Els sentiments que té cap a ell mateix, cap als altres i
cap al món son negatius. No acostuma a demanar ajuda, i si se’l vol ajudar, ho
rebutja.
- Jocs habituals
- Millor no pensar ni
sentir. (Freqüentment cauen en l’alcohol, les drogues…).
- M’han de prendre com sóc
(la societat, els tribunals, els treballadors socials…).
- No hi ha justícia (Es
freqüent que es queixin de que ningú els ajuda, que la vida no és justa
amb ells, però quan se’ls vol ajudar, no es deixen).
- M’han fet així. No sóc
culpable. (Atribueixen el seu estat a la mala sort, la família, la seva
infància, a la societat… per no assumir cap responsabilitat de si
mateixos).
Com en
els altres tipus de víctima, la manera de contrarestar-ho passa per apel·lar a
la seva capacitat de raonament i reforçar l’autoestima. En els casos en que hi
ha una problemàtica associada d’addiccions, s’haurà de començar per tractar
això, i a ser possible, apartar-los del seu ambient habitual per evitar que
recaiguin.
A banda
de les persones amb addiccions, quan trobem una persona amb aquestes
característiques, acostuma a ser depressiu habitual. Es pot intentar fer-lo
veure, que no tothom pensa com ell, que
hi ha moltes persones que valoren la vida i valoren tot el que tenen. També es
pot apel·lar als seus desitjos interns, i convidar-lo a que lluiti per
aconseguir-los, que trobi motius per a gaudir de la vida.
Quan
tenim una persona així a prop nostre, és important que no ens deixem arrossegar
per la seva negativitat i la seva tendència autodestructiva, pensant que això
és la seva decisió personal i no ha de ser pas la nostra.
La
propera setmana, el rol de l’espectador.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada