La víctima “exigent”
Es un personatge, que fent al·lusió a alguna situació difícil que hi va haver a la seva vida, es té per mereixedora d’un tracte “especial”. Com a víctima que és, es creu amb menys recursos i capacitats que les altres persones, però a més, exigeix que els altres ho tinguin en compte, i “ballin al seu voltant”. Creu que tothom, tant les persones que els envolten com els serveis socials, mèdics, la justícia, etc. tenen la obligació d’ajudar-la.
- Jocs habituals
- “M’han de perdonar o
disculpar”. Les altres persones l’han d’acceptar com és, (sigui maleducada,
exigent, dèspota, etc o bé estigui sempre cridant l’atenció) perquè “és
una víctima de les seves circumstàncies”.
- “És la vostra
obligació”. Es creu mereixedora d’atencions especials per part de tothom.
- “Aldarull”. Si els
altres no fan el que vol, organitza un aldarull: crida, plora, pot
arribar a trencar coses, amenaçar…
- “Mira què m’has fet
fer”. La persona mai assumeix cap responsabilitat amb respecte els seus
actes. Sempre li dóna la volta per a fer sentir culpables als altres.
- “Si, però”. Quan se li
fa un suggeriment per què millori la seva situació, posarà mil i un
inconvenients per no fer-ho. En realitat, el que vol és queixar-se i que
li solucionin.
- “Ningú m’ha de dir què
haig de fer”. Es pot indignar davant suggeriments de millora de la seva
“situació. El que vol és perpetuar-la i sortir-se’n amb la seva.
També és freqüent el
canvi d’un estat a l’altre. Per exemple, una persona que actua des del “jo no
puc”, quan no li fan cas, es passa al rol exigent, i munta un aldarull, o
s’indigna, etc.
La propera setmana, la
víctima autodestructiva.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada