Després de veure dues de les tres parts de la personalitat (la part de la influència parental i cultural i la del nen interior), passem a la tercera: la més racional.
Des de petits, pensem per nosaltres mateixos. Però aquests pensaments, estan influïts, d’una banda, per la càrrega cultural i els missatges dels nostres pares, i d’altra banda, pels diferents sentiments i desitjos.
A l’hora de prendre una decisió, ja sigui insignificant (quina roba em poso avui) o transcendental i de grans conseqüències (quina carrera estudio), a banda de la influència cultural i emocional, ens fem una gran pregunta: què em convé?
Una decisió raonada i madura, serà aquella que doni prioritat als interessos, al sentit comú, per damunt de les influències externes i de les emocions i els desitjos. Continuant amb l’exemple posat, si trio la roba en funció de què em ve de gust posar-me exclusivament, estaré prenent una decisió des de la meva part del “nen interior”, sense tenir en compte, per exemple, quin dia fa, si fa fred o calor, si plou o neva. I estaré descuidant altres aspectes, com la meva salut. Si trio la roba en funció del que crec que puguin pensar de mi, estic prioritzant la influència cultural o parental per damunt dels meus propis gustos. Una decisió raonada i equilibrada serà aquella que té en compte els diferents aspectes: quina roba m’agrada a mi, quina és adequada per l’activitat que vaig a fer o el lloc a on vaig i quin temps fa.
A l’hora de triar la carrera, hauré de tenir en compte, què m’agrada, quines sortides pot tenir la carrera que trio, què m’aconsellen els altres, etc. Tot una mica. Però la decisió de la carrera pot estar totalment influenciada per la família (per exemple, tots són metges, i jo també ho he de ser), o només basant-me en els desitjos (m’agrada una cosa i la faré, encara que sigui poc realista). La decisió madura és aquella que té en compte tots els aspectes possibles. I això, no és garantia de que no em pugui equivocar, però almenys serà una decisió raonada i amb fonament.
El següent pas és l’acció: actuar. Per a actuar, primer he de saber cap a on vull anar. El procés madur és el que fa aquests tres passos: pensar, decidir i actuar.
Però, què passa quan només penso en què em convé? La persona que només pensa així a l’hora de prendre una decisió corre el perill de convertir-se en un ésser amoral: és important saber què vull, cap a on vull anar, però no hem d’oblidar que els nostres actes tenen conseqüències, i que aquestes conseqüències poden perjudicar a algú altre.
La persona equilibrada és aquella que escolta al seu nen interior, té en compte les normes de la societat que l’envolta, sap cuidar-se i cuidar dels altres i pot pensar, decidir i actuar per sí mateixa. Uns cops, actuarem més des dels nostres desitjos, altres cops, escoltarem més al sentit de l’obligació, però ha d’haver un equilibri entre tots aquests aspectes, no deixar que sempre predomini el mateix, ja sigui el desig, la por, les normes o l’opinió dels altres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada