En diem perseguidor d’aquella persona que necessita sempre “estar per sobre” dels altres, fent-los sentir malament. Utilitzen la critica destructiva, la burla, ridiculitzen i menyspreen a les persones que tenen al voltant. També li donen “la volta” a tot, de manera que els culpables sempre són els altres, ells “mai tenen culpa de res”.
Els podem trobar al nostre voltant, a la feina, a la família, entre amics i coneguts... Quan tenen una posició d’estatus superior (per exemple, son el nostre cap o un mestre), acostumen a elaborar normes poc pràctiques i les fan complir de manera cruel. (El càstig de la Ventafocs).
Acostumen a buscar persones febles i submises per a fer-los mal. Quan troben una persona rebel o de caràcter fort, entren en una forta confrontació (guerra de poder) o se’n aparten, perquè no els interessa.
Algunes de les seves frases i jocs són:
- Ja et tinc!
- No es pot confiar en tu. M’has fallat.
- Tu m’has ficat en això (jo no en tinc la culpa)
Què podem fer per no caure en el seus jocs?
En primer lloc, dependrà del vincle que tinguem amb aquesta persona. Lo millor és apartar-se’n. Si no ens podem apartar (perquè és un familiar proper, un company de feina…) hem d’intentar “no picar”, no entrar en el seu joc. (No contestar, pensar que no és un atac personal cap a nosaltres, sinó un joc habitual d’aquesta persona). Si veu que no aconsegueix en nosaltres l’efecte desitjat (fer-nos sentir malament) acabarà apartant-se i buscant-se un altre “víctima”.
Podem intentar raonar, utilitzar la nostra part racional. El resultat dependrà de lo desenvolupada que tingui el perseguidor la part del raonament. Pot ser que s’aferri al seu rol, i no deixi de “matxucar”. O pot ser que admeti que la seva manera d’actuar fa sentir malament als altres. Però difícilment canviarà, perquè de fet, ni tant sols sap perquè ho fa.
Podem respondre des de la nostra espontaneïtat, “t’he fallat? ah, doncs fes-ho tu, que en saps més, i així n’aprenc”. “T’hi he ficat jo? Ah, doncs no escoltis els meus consells, decideix per tu mateix”
Si aconseguim no sentir-nos malament, prendre la suficient distància, li podem oferir el nostre afecte, doncs serà una persona molt solitària i necessitada d’afecte, donat que tothom s’aparta d’ells. Només així se’ls pot arribar a ajudar, poden abaixar “la guàrdia” i analitzar per què actuen d’aquesta manera. Acostuma a ser, perquè han tingut un progenitor perseguidor i han après a actuar de la mateixa manera, com a defensa, a “semblar forts” perquè “no se’ls mengin”.
Telf.:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada