Expressió lliure i repressió dels sentiments


Vèiem a l’article anterior, com el nen petit expressa les seves emocions. Però aquestes emocions s’aniran “modulant” per efecte de la cultura i l’estil educatiu.

Sabem que hi ha cultures molt més expressives que d’altres: als països centre europeus i nòrdics, per exemple, la expressió de les emocions és molt més limitada que las països mediterranis: quant més  al sud, més expressius.



La classe social o l’ètnia, també influeix en la manera d’expressar els sentiments: no és el mateix, per exemple, un casament de l’alta societat, o un casament entre famílies gitanes, per posar casos extrems.

Després, hi ha estils familiars Hi ha famílies a on és freqüent parlar a crits, o esbroncar-se uns als altres. En altres, es “fomenta” la por a tot, per exemple, si un dels progenitors és una persona una mica ansiosa i té por de tot: “aneu amb compte!”, “no sortiu de nit”… inclús hi ha pares que no deixen que els seus fills vagin d’excursió, etc. degut a les seves pors. Això, probablement fomentarà que els fills tinguin tendència a la por.

També hi ha diferències en l’educació de nens i nenes: la coneguda frase de “els nens (de sexe masculí) no ploren”, poc a poc es va deixant enrere.

Un dels exemples a on es veuen més clares les diferències culturals en l’expressió dels sentiments, és als enterraments: als països àrabs, les dones ploren i criden de manera  “desgarrada”. Als països nòrdics o centre europeus, els enterraments estan cada cop més “estructurats”, tothom sap “què ha de fer”, la gent no plora, quan el que toca, justament, és plorar.

Però, llavors hem de deixar que els nens i nenes expressin lliurement allò que senten?

Diguem que, entre poc i massa: si els adults poguéssim expressar lliurement allò que sentim en qualsevol situació, la convivència es faria molt difícil. Per exemple, si poguéssim expressar la ràbia lliurement, podríem trencar qualsevol cosa o agredir als altres impunement. Si no ens ensenyessin a controlar la nostra por, a racionalitzar-la, no podríem fer moltes coses de les que fem.

Cal ensenyar als nens a canalitzar les seves emocions, a adequar-les a cada situació.  Expressió, sí, però de manera proporcionada.

La manca de límits, l’excés de permissivitat, crea adults capritxosos. Tots hem vist, enmig d’una caravana de cotxes a aquell que fa un avançament de manera imprudent: està prioritzant els seus desitjos per damunt dels altres, i el que és pitjor, inclús posant en perill la seva pròpia integritat.

Sovint trobem adults que són incapaços de renunciar als seus desitjos, per damunt de les obligacions i responsabilitats.

La propera setmana, l’adaptació i la submissió.




  Telf.:    605 52 52 81      

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada