El nostre nen interior

Hem vist la primera part de la personalitat, tota la part parental, aquella que ens ensenya com hem de relacionar-nos amb la societat  que ens envolta.

Ara passem a una altra part de la nostra personalitat: el nostre nen interior.


Aquest nen té diferents components i aspectes, alguns d’ells positius i d’altres no tant:
  • La lliure expressió dels sentiments
  • L’egocentrisme
  • L’adaptació
  • La submissió
  • La rebel·lia
  • La intuïció

L’expressió dels sentiments

El nen o nena, quan és molt petit, té un sistema expressiu molt limitat: bàsicament, només plorar. Plora perquè té gana, fred o son, o li fa mal alguna cosa. Plora perquè vol el contacte físic. Però què és el que sent? Por, ràbia, tristesa…?

S’han fet estudis que demostren que els nadons no sempre ploren igual, segons la manera de plorar es pot saber amb bastant exactitud quin és el motiu del seu plor.

Cap als dos mesos, aprèn a somriure, però és un acte reflex, ho fa per imitació. Més tard, aprèn a riure i ho farà quan alguna cosa el fa riure.

Una de les emocions més primitives, és la por a l’abandonament. Abans de fer un any, plora quan no veu a la mare o als adults coneguts, i no es deixa agafar per persones estranyes.

L’expressió de la ràbia comença amb les primeres frustracions. Quan el nen o nena ja camina, vol descobrir el món, ho vol tocar tot, i s’enfada quan es frustren les seves intencions. Anirà passant del simple plor a l’expressió de la ràbia, a les rebequeries. Però això no vol dir, que el nen no senti ràbia molt de temps abans.

Aquests quatre sentiments bàsics, (alegria, tristesa, por i ràbia) s’aniran ampliant a una gama molt diversa de sentiments més complexos: dolor, vergonya, enveja, culpa, inseguretat, satisfacció, confiança, desconfiança, i un llarg etc.

Però també es van modulant, en funció de la influència cultural i parental.

Al proper article, expressió lliure i repressió dels sentiments.




  Telf.:    605 52 52 81      

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada