Com ens transmeten els nostres pares els valors?

La setmana passada vèiem tot el que ens transmeten els pares. Bàsicament, els nostres referents culturals, la part nutrícia (cuidar-nos, donar-nos permisos i consolar-nos) i la part crítica (posar límits, donar ordres, prohibir i corregir).


Però de quina manera ens ho ensenyen?

D’una banda, la més evident, de manera verbal, (això no ho facis més, això està bé, etc), però també amb la valoració que els pares fan de coses que passen al nostre voltant: els comentaris que fan de l’actuació d’altres persones, què n’opinen de les coses que passen. (Per exemple: això que ha fet aquesta persona està molt mal fet!). No ens n’adonem de quants cops opinem al llarg del dia: quan parlem de coses que han passat (al veí, al company de feina, al familiar), o les noticies, les coses que diu la gent per televisió, etc. Els nens en prenen bona nota de les nostres opinions.

També amb la seva actitud: pensem, que els nens copien tot el que fan els adults, els imiten. Per exemple, un pare que va dient que el tabac és dolent mentre va fumant: El nen captarà aquesta “doble moral”, de transgressió de les normes. Es molt important prendre consciència de què fem i com ho fem davant dels nens, no només del que diem.

D’altra banda, hem de tenir en compte, que el nen no domina bé el llenguatge verbal fins als 3 o 4 anys, així doncs, la observació i la imitació seran la principal manera d’aprendre dels adults.

Una manera molt freqüent de transmissió de valors és la comparació: “ets igual que el teu avi Joan”. El nen pren bona nota d’aquests comentaris i intentarà esbrinar tot el que pugui de l’avi Joan. Si l’avi és una figura propera i positiva, tot va bé. Però molts cops, l’avi ja no hi és, i el nen es formarà una idea de com era aquesta persona a través dels nostres comentaris. I també és freqüent aquest tipus de comentari per mencionar alguna actitud negativa. Per exemple: “ets igual de despistat que el teu avi Joan”. El nen, rep d’una banda, “sóc despistat” i d’altra, molt més perillosa, “sóc igual que ell, així que l’haig de copiar”. Cal anar molt en compte amb aquest tipus de comentaris, que són perjudicials pel nen i a més tenen molta més potència del que pensem.


Però, som només el resultat del que ens han ensenyat els pares?

Per descomptat que no. D’una banda, tot i que els pares exerceixen una gran influència en nosaltres, al llarg del nostre creixement, tenim altres referents: avis, germans, tiets, cosins, cangurs, mestres, amics… Quant més desestructurada és una família, més tendirà el nen a fixar-se en altres referents, a prendre exemple d’altres persones que no siguin els pares. Arriba un moment que el nen és capaç d’adonar-se de que allò que veu i viu no és normal. Però, encara que tinguem una família “normal”, també ens fixem en altres persones al llarg del nostre creixement. Tots recordem “aquell mestre” que ens va fer pensar diferent.

També cal tenir en compte el caràcter de cada persona, la empremta personal de cadascú, que influirà en la manera de aplicar allò que rebem. Es allò que anomenem “personalitat bàsica”.

I també fem revisions de valors. Sobretot a partir de l’adolescència, “revisem” tot allò que hem après, d’uns i altres, i ens anem formant els nostres propis valors. Algunes coses que ens han ensenyat els pares ens serveixen i d’altres les rebutgem.

Pel proper article parlaré de la part més emocional de la persona, de com vivim les emocions, de la espontaneïtat, i també de com ens adaptem o sotmetem a les obligacions.



  Telf.:    605 52 52 81      

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada